18/11/2016 Joan Rovira: El carisma que es transforma en cançó

0
61

Crònica 217

En Joan Rovira, tanca una etapa i dóna pas a la següent. Avui finalitzen dos anys de concerts, portant de la mà, el seu darrer treball Peix sense espina (Satélite K) i, esperem que aviat, s’obri la següent etapa on trobarem un nou disc. El Born de Cançons ens ha preparat un concert molt especial per iniciar el cap de setmanes amb les piles carregades. Veien l’escenari, ja podem afirmar que aquest concert serà amb banda, a l’igual que ho va ser la presentació a la Sala Music Hall (Llegir la crònica). La sala sembla acollir un concert de festa major perquè les cadires, que normalment col·loquen al mig, han quedat reduïdes en dues fileres distribuïdes pels laterals i al fons i, a més a més, fa dies que s’han exhaurit les entrades i la gent comença a asseure’s a terra com si d’un pícnic es tractes.

5 minuts més tard de l’hora d’inici prevista, un audiovisual ens mostra imatges de la gira, que avui tanca, mentre de fons s’escolta “M’agrada”. Tot just acabar la cançó, els músics es situen als seus llocs. Automàticament, com impulsats per un ressort, la gent s’aixeca i en Joan inicia l’actuació amb “Deixar de jugar”, una cançó que sempre que escolto em transporta a la infància acompanyada per la melodia senzilla i alegre. Els aplaudiments encara ressonen quan ens diu que “Aquest ha estat un dels millors anys de la seva vida” i de seguida comença a sonar “Quatre amics”, un tema més tranquil que va escriure quan només tenia 15 anys.

El carisma d’en Joan ja s’ha escampat per tots els racons de la sala. El seu somriure i les melodies ens han atrapat quasi a l’instant i tothom gaudeix amb el concert. Només es pren un instant per presentar a l’Andreu Martínez, que s’estrena com guitarra, i de seguida ens canta “Apnea submarina”, un dels temes que formarà part del següent disc. Amb un somriure permanent, dibuixat a la cara, en Joan presenta a l’Alex Badia, al piano, i continua el concert amb “Per ser feliç”, un dels temes que més li agraden i on podem veure al bateria fent percussió corporal.

El concert sembla prendre embranzida amb “Llumins”, altre de les cançons del nou disc, on ens fa participar amb la tornada i a continuació “L’home del ‘tratge’” però abans de començar, ens diu que vol veure’ns ballar i cantar tota la cançó. Inclús, abans d’acabar-la, ens demana si volem que la faci més curta avui i evidentment la sala respon amb un sonor “No!”. Per continuar amb la festa, ha escollit “M’agradaria ser un Beatle”, on tothom canta, balla i aixeca els braços i movent-los al ritme de la cançó. Tot seguit, sona “Supermercat”, el tema que, segons ens explica, és el tema més “tonto” del disc més ximple i que com sempre ens porta el moment més divertit quan comencen a cantar-nos el “xixi wawa”, que em transporta a les excursions amb el cole.

Abans de tornar a la tendresa i el romanticisme, és el moment de “Cendra i poesia”, recordant els dies que va passar a París, com a músic de carrer i seguidament segueix “Lo meu riu”, el tema que va dedicar al Delta de l’Ebre i que la sala, més que cantar, clama. Seguint amb el moment tant especial que s’ha creat, en Joan fa pujar a l’escenari a la seva germana Carol per cantar plegats “Aquesta nit” i, a continuació, podem escoltar “Ballant entre disfresses”, amb tots cantant l’enganxosa tornada i “Encara tenim temps”, altre de les cançons del nou disc.

El concert enfila la recta final i en Joan ens recorda que fa 2 anys que volta amb aquest disc, Peix sense espina (Satélite K) i de pas, anunciar que ja està gravat el nou disc, que probablement acabaran al Març. Un petit audiovisual aconsegueix emmudir les queixes que ja sonaven i de seguida comença a sonar “Senyors passatgers”. Dos canons de paper esclaten i escalfen una mica més la festa i imagino que donen el tret de sortida als bisos. Tot seguit, podem escoltar “Peix sense espina”, el tema homònim del disc, que tothom acompanya, després del que aprofita per fer els agraïments i continuar amb els darrers temes “M’agrada” i “Germans de la llengua”, el tema que va compondre per la Diada.

El concert ha acabat i es tanca una etapa d’en Joan però el millor de tot és que marxem sabent que ja queda menys per tenir amb nosaltres el nou disc d’en Joan i amb les piles ben recarregades. Jo segueixo fascinada la forma en què es fica a la butxaca a tothom quasi des del primer minut i la complicitat que, el carisma d’en Joan, genera així que, ja tinc moltes ganes d’escoltar el nou disc.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here