19/11/2016 Macaco: #Semillas d’energia i bona música per una nit inoblidable

0
41
Crònica 218

De nou llegeixo que les entrades estan exhaurides a la sala gran del Kursaal i el meu somriure apareix novament. Comença a ser habitual el titular i és que ho mereix però, encara que sigui normal, no em cansaré de repetir-lo. L’acústica i la cura que posa als espectacles, que programa, és molt bona i és un veritable plaer assistir a qualsevol de les cites que proposen. Igualment, avui era normal que passes. Macaco porta el seu nou format en acústic, el “Semillas Tour” i, serà la cirereta de la gira que ha estat fent, des del 2015, amb Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music). L’energia de Macaco i el seu carismàtic caràcter traspassa més enllà de la música i d’ençà que vàrem fer un petit tast, als Petits Camaleons 2016 (Llegir la crònica), friso per escriure una crònica completa seva.

L’activitat de la sala gran comença a calmar-se. Els llums s’apaguen. En Tirtha (Guitarra Elèctrica) arriba en primer lloc a l’escenari. Al darrera entra en Macaco i la sala comença a aplaudir. Mentre el fa una petita narració em fixo que van vestits amb granotes de diferents colors, en Tirtha de verd i en Macaco de blau. Tenint en compte que l’espectacle es diu “Semillas Tour” tampoc m’estranya gaire doncs, de vegades, els agricultors porten granotes similars, tot i que sense les ratlles verticals. La música de “La huella”, Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music), comença a sonar i em sembla escoltar un sampler i la veu d’en Macaco una mica distorsionada. En Miki Huracà Ramirez (Guitarra espanyola) i en Dídac (Percussió) també s’incorporen al tema. Quan s’escolten els darrers acords, una ovació ressona a la sala i en Macaco, ens saluda en català.
En Macaco és un  cantant solidari i amb una forta consciència social. Amb una petita dedicatòria, per “La gente que lucha por una sanidad pública”, ens canta “Seguiremos”, de Mensajes del Agua (Emi), un tema del qual va  fer per la lipdub, en la que va col·laborar amb l‘Hospital Sant Joan de Déu, per recollir fons per a la investigació del càncer i tots seguim el ritme de la música amb palmes i cantant. En acabar, els 4 músics queden aturats i plegats per la cintura, com si de ninots sense piles es tractes. Els acords de Love es the only way”, d’ El murmullo del fuego (Mundo Zurdo & Emi Music), els fan tornar a la vida. La proximitat amb què Macaco ha volgut plantejar aquest espectacle es deixa veure quan, sense deixar de cantar, baixa de l’escenari i es passejar entre platea i laterals. Seguidament, i recordant les activitats que fan  plataformes antipetrolíferes i en les que ha col·laborat en contra, comença a cantar “Moving”, de Puerto Presente (Emi Music).

Tots els meus dubtes sobre les granotes que porten, s’esvaeixen quan en Macaco ens explica que, després de 2 anys de gira, adaptant l’espectacle al lloc on tocava, volia fer un espectacle amb un nou format i que, fer-ho en Teatres, li ha permès fer un format semi acústic, amb  cançons que han tocat poc i amb vestits plens de colors, per convertir-se en “Mecànics de la música”. Una sonora ovació acull el recordatori de les paraules de John Lenon “Nos hicieron creer que el ‘gran amor’, sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años. No nos contaron que el amor no es accionado, ni llega en un momento determinado. Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de una naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad. No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de completar lo que nos falta”, una cita que serveix d’introducció a Volar”, d’ Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music), que canta ajupit i sense deixar fixar-se en els que estan situats a les primeres fileres, fent-nos desitjar cada un de nosaltres estar en un d’aquests seients.

Un sol de l’Huracà Ramírez, mentre en Macaco s’abaixa la granota fins a la cintura, dóna pas a “Semillas”, d’ Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music), una cançó de la qual va fer una nova versió amb Lila Downs, a la que escoltem en àudio, i per la que va fer un videoclip amb imatges cedides Greenpeace. En Macaco torna a cantar, passejant-se entre les butaques, mentre tothom en peu, canta, balla i acompanya amb aplaudiments el tema. Quan torna a l’escenari, podem escoltar “Tengo”, de Puerto Presente (Mundo Zurdo & Emi Music) i, tot i que ens avisa que podem aixecar-nos, ja no calia perquè la majoria de nosaltres ens havíem quedat en peu, mentre en Tirtha (guitarra elèctrica) va tocant la guitarra desplaçant-se, de costat a costat de l’escenari, amb unes sabatilles que porten rodes. La festa ha pujat un nivell més i bona prova d’això és una brutal improvisació que ens regala Macaco.
L’ovació més sonora de la nit encara ressona quan a l’escenari només es queden en Tirtha i Macaco per cantar “Piel sobre piel”, un tema una mica més tranquil. Tothom s’assegut i així, assegut, escoltem “Coincidir”, ambdues d’ Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music), a la que segueix “Lágrimas secas”, d’ El murmullo del fuego (Mundo Zurdo & Emi Music), cançó amb què intenten posar punt final al concert. Encara està sortint de l’escenari quan les queixes i xiulets comencen a sonar. 

Els músics tornen, amb en Thirtha lliscant amb les seves rodetes i, abans de fer cap bis, en Macaco ens demana que ens aixequem “Com si estiguéssim en el saló de casa”. Obedients, ens aixequem i “Con la mano levantá”, de Mensajes del agua (Mundo Zurdo & Emi), comença a sonar. Un petit respir per explicar-nos que després d’una gira de 3 mesos, quasi sense dormir, va sentir la necessitat de fixar-se en les petites coses i així es va ajuntar amb 500 escrits i 3000 fotos que va recollir en el llibre “Amor a lo diminuto”, de l’Editorial Plaza & Janes Editores, del que ens llegeix Mediterrània:

Els darrers temes en sonar són “La república de la Tramuntana”, d’ El murmullo del fuego (Mundo Zurdo & Emi Music),  on un mar de braços batega mentre cantem amb ells i definitivament finalitza amb “S.O.S”, de Rumbo Submarino (Edel Records).
El concert ha acabat i hem pogut gaudir de la versió més íntima d’en Macaco on, ha deixat present el seu compromís la terra, sense oblidar la bona música i ens ha deixat plens d’energia per gaudir del cap de setmana.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here