Crida 97 de Vull Escriure: 13. Finestra

0
59

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 97, la trecena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Finestra» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Qui m’ha robat el iogurt de la nevera?
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Guanyant confiança“:

Feia dies que es trobava aquell gat. Era blanc i molt maco. No semblava que estigués abandonat. Potser s’havia escapat feia poc i cada vegada arribava més a prop de casa. A vegades li deixava apropar-se però altres dies, sentia algun soroll i fugia ràpidament. Curiosament, quasi cada dia el trobava a la porta, com si l’estigués esperant. Quan arribava i no el trobava a la porta, corria a la finestra, per comprovar si hi era. A vegades, el veia passejant pel patí de la casa. Altres, fet una boleta en un racó.

A poc a poc havia aconseguit que entrés a casa, després donar-li menjar i fins i tot, últimament s’havia posat a dormir o a jugar tranquil·lament amb ella. Però, tot i que s’havien fet amics, quan es cansava, es posava davant la porta, mirant-la tossudament, fins que ella li obria i marxava, no sabia on.

Avui havia estat diferent. Havia arribat a casa i no l’havia trobat a la porta. Havia anat ràpidament fins a la finestra i tampoc el va trobar. S’hi va quedar una bona estona, esperant que arribes i res de res. No havia aconseguit prou confiança com per a acollir-lo definitivament i sabia que més tard o d’hora no el tornaria a veure. Igualment, li va semblar massa aviat, tot i que ja feia 5 mesos que la situació es repetia cada dia. Va fer una ganyota i es va acabar resignat.

Es va adonar que era tard. Havia de sopar però no tenia gens de gana. Va anar fins a la nevera i en obrir-la va exclamar: Qui m’ha robat els iogurts? Recordava haver-los comprar i no havia menjat encara cap. Llavors es va fixar. Per la taula s’escampaven alguns restes i a terra hi havia els envasos. A poc a poc va reaccionar. Segurament, en fer l’esmorzar, els havia tret i ja no els havia desat a lloc però que havia passat? De sobte es va fixar que a una de les cadires hi havia una bola blanca. Allà estava el gat dormint tranquil·lament. Una escletxa a la finestra, mal tancada, l’havia deixat entrar i està clar qui els havia menjat. Se li va dibuixar un somriure.

A hores d’ara, ja fa 5 anys que viuen junts i quasi sempre que arriba aquesta data, el “minino” fa alguna entremaliadura. Sembla que li vulgui recordar que és el seu particular aniversari.

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here