Crida 99 de Vull Escriure: 15. Tomahawk

0
85

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 99, la quincena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Tomahawk» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = La història ha de passar en un vaixell
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Un vaixell i un trofeu per una història“:

Feia dies que estava en aquell vaixell maleit a la deriva i aquells moviments continus, que abans tant li agradava, ara li angoixaven.

Aquell petit aiguat havia anat enfurismant-se, cada cop un xic més. Les gotetes es van transformar en una pluja considerable i van convertir-se en l’espectacular tempesta que havia sacsejat el vaixell amb molta força. Ja no quedava gaire cosa en peu. La vela major estava trencada, molla i sense vida. El màstil s’havia trencat per la meitat. Els barrils dels queviures rodaven de costat a costat. Les finestres de la cabina, havien esclatat amb els llamps i els trons.

Estava bocabadat que aquella closca de nou, en què s’havia convertit el seu vaixell, encara surés i no s’hagués enfonsat amb ell a dins. Mirava al mar, esperant veure algun tauró doncs en aquella zona era fàcil trobar-ne.

Un raig de llum es va obrir quan va veure terra. No s’ho podia creure. Es fregava els ulls com volent allunyar el miratge. Seguia veient aquell tros de terra que, cada vegada, es feia una mica més gran. Va fer-se amb una fusta llarga i, fent-la servir com un rem, va intentar apropar-se a terra. Quan encara faltaven uns metres, va saltar i va nedar amb totes les seves forces. En trepitjar terra, es va deixar caure. Estava cansat i famèlic, però havia arribat a terra sa i estalvi.

Va comprovar que el vaixell havia acabat xocant amb unes roques properes i va recordar que havia agafat el seu tomahawk. Va somriure quan va comprovar que no l’havia perdut mentre nedava per arribar a terra ferma. Va donar un cop d’ull a la zona i va descobrir unes palmeres plenes de cocos. Es va aixecar i va arribar fins a elles, com va poder. Estava esforçant-se per enfilar-se, quan va sentir uns cops. No va fer cas i va continuar pujant per intentar collir els cocos, que ara li semblaven més grans i més saborosos.

Toc! Toc! Altra vegada els cops. Toc! Toc! Toc! Li van semblar més insistents que abans així que va fer atenció.

Adrià! Vina a dinar! I ràpid que es refreda!

La mare li havia tret de la seva aventura i contrariat va anar. Mentre dinava pensava que, tan bon punt acabes, continuaria intentant recollir els cocos i va seguir imaginant com continuaria la seva història.

Comentaris Rebuts

 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here