Crida 103 de Vull Escriure: 19. Vela

0
75

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 103, la dinovena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Vela» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = el text ha de començar dient “a la vora de la mar éreme encara”
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Casament a la deriva“:

A la vora del mar érem encara. Només feia 48 hores que ens havíem cassat i ja estava penedida. Ja estava maleint absolutament tot. Allà havien estat els nostres pares, acomiadant-nos com si no hi hagués demà. Més que un viatge a les illes, semblava que marxàvem a la Xina i en lloc de tornar en 27 dies, semblava que no tornaríem fins d’aquí a 27 anys.

El destí l’havíem triat entre els dos: Primer 15 dies a Mallorca, després 7 dies a Menorca i per últim 5 dies a Eivissa. No podíem allargar-ho més. Arribaríem divendres i dissabte teníem un altre casament. Aquest any ens casàvem 3 parelles amigues en menys de 2 mesos i tothom del grup estava molt revolucionat i fins i tot fèiem bromes amb el que passaria d’aquí a uns anys amb els embarassos.

Entre molts altres detalls, m’havia ocupat de dissenyar el recorregut per les balears. L’arribada a Mallorca la faríem en vaixell. Els desplaçaments d’illa a illa i la tornada la faríem en avió, per no perdre massa temps. Ja sé que em van dir molts cops que no era bona idea anar en vaixell i que era millor anar en avió però jo, que no havia gaudit del típic viatge de fi de curs a Mallorca i el més semblant a un vaixell en què havia estat eren les rèpliques de les caravel·les que havia visitat: La Santa Maria aquí a Barcelona i La Pinta a Baiona (Pontevedra), no vaig voler canviar d’idea.

No puc dir que la nit estigués remoguda. De fet, va estar una meravellosa nit, amb una brillant i rodona lluna plena però per caminar pel vaixell era una tortura. Semblava que m’hagués begut totes les ampolles que tenien al restaurant així que no vàrem poder fer ni una volta sencera per coberta. El meu marit va ajudar-me a arribar a la cabina i vam passar la 3a nit com a matrimoni, dormint plegats si però en el llit inferior de la llitera i ell fent-me de barana perquè cada petit moviment em marejava una mica més.

A la vora del mar érem encara i per moltes veles i molts vaixells que veia em semblava que no arribaríem mai al port. Mallorca era a tocar i encara no sabia com aconseguiria baixar a terra. Només espero que no sigui l’auguri de què m’espera en aquest matrimoni!

Comentaris Rebuts

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here