Crida 108 de Vull Escriure: 4. Cabells

0
190

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 108, la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Cabells
Minicrida (OPCIONAL) => Una història que passi en el punt més alt de la Torre Eiffel
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Imaginant els aires d’Eiffel“:

Ja feia uns mesos que, almenys un cop per setmana seguia la mateixa rutina:

Es posava roba còmoda. Endollava els cascos i triava una música suau. Quasi immediatament es relaxava. Feia una inspiració profunda i començava a pujar. Pujava tranquil·lament. Sense presses. Mirava a dreta i esquerra, al davant i al darrera, gaudint de la increïble vista. A poc a poc, les coses i les persones es feien més petites però no el preocupava. Avui, allà a dalt, l’aire despentinava els seus cabells i altres dies els acaronava. Tot depenia de la força amb què bufava. En arribar allà a dalt, mirava i remirava els llums de les cases, els llums dels cotxes, els arbres o millor dit les petites taques verdes del parc…

Quan arribava a dalt simplement pensava que una vegada més havia aconseguit pujar fins al punt més alt de la Torre Eiffel i somreia. Somreia amb ganes. Fa unes setmanes, no era capaç ni d’apropar-se a la Torre, tant era el vertigen que tenia però, a hores d’ara, havia aconseguit imaginar com seria la pujada i, sobretot, imaginava com seria quedar-se allà a dalt. I, encara que només fos amb la seva imaginació s’hi estava una bona estona.

Ara que ja havia assolit la seva primera part del pla, tocava posar fil a l’agulla i començar a la segona fase. Demà mateix aniria fins a la Torre, compraria el tiquet i pujaria fins al primer pis. Ho va dir en veu alta, per comprovar si, només dient-ho ja es desmaiava però l’única cosa que havia passat és que el seu pla, després de tantes setmanes, li semblava absurd. Com podia haver pensat que imaginant que enfrontant-se al seu vertigen dia rere dia, el superaria?

De seguida va obligar-se a recordar que, al principi, no era capaç ni de deixar de tremolar quan es canviava de roba per intentar imaginar la pujada. Ara, ja podia estar allà a dalt, ni que fos amb la imaginació, quasi una hora. A més a més, volia saber si, les sensacions reals s’assemblaven a la sensació que imaginava de l’aire acaronant els seus cabells i va decidir que demà, tal com ho havia planejat, ho provaria.

 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here