Crida 109 de Vull Escriure: 5. Gata

0
224

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 109, la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Gata
Minicrida (OPCIONAL) => Què passaria si una de les teves mascota comencés a parlar?
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Aquí em quedo“:

Aquella casa l’atreia amb força i no tenia clar el motiu. Tot i no ser la més maca, ni la que més cuidada estava, quan s’apropava, sentia la necessitat d’aturar-se un moment i observar el que passava. Potser eren els nens. Potser era pels gossos que escoltava dintre. Potser era l’olor del menjar. Potser era el silenci quan tothom marxava. No sabia el motiu però tenia clar que aquella casa era diferent.

Avui sentia que era un dia diferent. Havia passat tot el matí al ras i el fred de la nit havia calat fins a l’última capa de la pell. Sentia totes les extremitats glaçades i li costava moure’s però, com cada matí, s’havia apropat d’amagat a aquella finestra. Com cada matí, havia vist i endevinat els preparatius. Els sabia de memòria: Com es vestien, els esmorzars dels nens, les carreres per arribar a temps… I, tot i les presses, abans de marxar mai oblidaven l’esmorzar dels gossets. Dos petits i juganers cadells, que restaven cuidant la casa, fins que tots tornaven de nou.

El fred li havia calat tant que, quan van arribar a casa, s’havien fixat que estava allà. De seguida, la nena, es va apropar i la va agafar en braços, per donar-li calor.

Nena: – Mira mama, és una gateta i està congelada!

Mare: – Vés amb conta nina. Porta-la a casa, que entri en calor i mengi.

No tenia forces ni per fugir i en els braços de la nena s’estava molt bé així que no va posar resistència. Una vegada dins, els petits cadells van començar a brodar:

Nevat: – Hola! Benvinguda mixeta!

Floquet: – T’agradaria quedar-te amb nosaltres?

Mixeta: – Seria genial però… voleu dir que elles em deixaran?

Nena: – És clar que et deixarem estar aquí

T’has de quedar amb nosaltres. Nosaltres et cuidarem! Oi mare?

Mare: – Per descomptat. Et quedaràs amb nosaltres, si vols

Mixeta: – Però… Com potser? M’heu parlat directament. A cas m’enteneu?

Entre tots, mentre li donaven menjar i ella entrava en calor, li van explicar que mare i filla tenien l’habilitat d’entendre’ls i comunicar-se amb ells. De fet, elles no entenien a tots els animals però a ells sí. Havia quedat clar que a ella també l’entenia.

En aquell mateix moment va decidir quedar-se i quan els hi va dir, tots van somriure.

Comentaris Rebuts

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here