Crida 118 de Vull Escriure: 14. Rosa

0
121

Aquests són els requisits de la crida 118 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Rosa
Minicrida (OPCIONAL) => El protagonista es desperta atrapat a l’interior d’un taüt
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Passejar, xerrar i riure junts“:

Després de 5 anys, encara no havia aconseguit acostumar-se. D’ençà que el pare faltava, no havia tingut gaires nits tranquil·les. Quasi cada dia tenia el mateix somni. En mig del seu neguit comprovava que, com sempre, només havia estat un malson i intentava calmar-se com podia.

En el seu son, el pare encara estava amb ella i gaudien junts altre cop. Passejaven, xerraven i reien. Parlaven del que havia passat durant el dia i, a poc a poc, com si es tractés d’un fantasma, el pare desapareixia. En el seu lloc, apareixia aquella cosa, meitat llit meitat taüt, que acabava fent-la despertar quasi plorant.

Estimava i odiava el seu somni a parts iguals. L’estimava perquè li permetia tornar a estar amb ell i el sentia molt real perquè repassaven junts els moments diaris. Fins i tot li permetia demanar o escoltar els seus consells, com quan encara estava amb ella. El problema era que, quan ell marxava deixant aquell taüt, se sentia més buida encara.

Els pitjors dies eren els assenyalats, com els aniversaris, els Nadal… i demà seria el dia del pare. Durant setmanes va estar pensant com podia canviar la situació i finalment va decidir que li faria un regal. Va preparar una targeta, amb una rosa i un cor, i va escriure:

  • T’estimo pare. Ni vull, ni podré oblidar-te. No marxis mai.

Després va deixar la targeta al seu costat, sobre la tauleta, i es va adormir amb un somriure als llavis.

Aquella nit, com quasi cada dia, va tornar a trobar-se amb ell i li va donar la targeta. El pare la va prendre i va somriure. Van estar plegats molta estona, passejant, xerrant i rient, com sempre però aquest cop, el taüt no va aparèixer i ell no va marxar, simplement es van acomiadar amb un petó i es va despertar amb l’alarma del despertador, sense neguits i amb un somriure als llavis.

De sobte, va veure la targeta, on ara hi havia 2 roses i 2 cors entrellaçats. A sota de la seva frase, una resposta:

  • T’estimo nina. No vull que m’oblidis, ni vull marxar. Sempre estaré amb tu.

A hores d’ara, les promeses fetes en aquella targeta, fa ja tants anys, encara són vives i quasi cada dia somnia amb el pare, passegen, xerren i riuen junts.

Comentaris Rebuts

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here