Niel Laz i Edurne Vega: Una nit molt especial a Calella

1
171

Hi ha hagut circumstàncies que han fet que em bloqui a l’hora d’escriure així que últimament no ho he fet gaire sobre música però, només puc dir que triar aquest concert doble per tornar a l’activitat ha estat un veritable plaer.

Vaig conèixer a Edurne Vega en el tastet que ens va regalar a la 3a Preliminars del Sona 9 2015 i, en el cas d’en Niel Laz, encara que no havia estat seleccionat, a les preliminars del Sona 9 del 2016. Des de llavors, he coincidit diverses vegades amb ell, incloent concerts, però encara no havia pogut coincidir en un concert de l’Edurne així que no solament tenia moltes ganes de trobar-me de nou a Niel sinó també d’escoltar a Edurne.

A quarts d’onze, entre amics, Niel començava la seva actuació. A vegades amb una veu suau i d’altres amb potència. Les cançons s’entrellaçaven, acompanyades per alguns comentaris d’en Niel. No vaig poder evitar un somriure en veure que encara segueix cantant amb els ulls tancats, com si ho fes per ell, però res més lluny de la realitat doncs les melodies i les paraules t’arriben a dins.

Cal dir que la nit d’en Niel ens va portar algunes sorpreses i dues d’elles molt especials per a mi: Per un costat, Francesc de SomGuineus el va acompanyar en un tema i per l’altre una cançó inspirada en el meu text “La millor venjança“, un relat que és molt especial per a mi doncs està basat en la meva filla Míriam, que realment té dislèxia. Quan vaig escoltar la dedicatòria d’en Niel vaig posar-me a gravar-la i haureu de perdonar el soroll d’ambient i lo amateur de la gravació però entre llagrimetes, és una mica complicat.

Seguidament, han estat els temes de l’Edurne els que han posat ritme a la nit. La dolça, potent i enèrgica veu d’Edurne ha envaït la sala però sense trencar la màgia que s’havia estès. Avui, entre rock i acords, hem passejat per Manhattan i per Sant Vicent de Montalt. N’Edurne ens ha deixat un trocet de les seves vivències i sentiments en cada lletra i en cada cançó.

Edurne ens ha regalat l’estrena de Lluita, un tema que comença recitat i també una cover de Sènior i el Cor Brutal, un grup de qui es confessa seguidora. Però per mi el millor ha estat poder-la escoltar i l’exemplar dedicat de “Frontera” que m’emporto a casa. Això si, queda en peu tornar-la a veure perquè la seva música està feta per escoltar una vegada i una altra.

Gràcies!! I 1.000 gràcies als dos!!

Veure les fotos dels concerts

Aqui teniu els videos dels que us parlava

1 COMENTARIO

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here