Crida 122 de Vull Escriure: 3. Barca

0
67

Aquests són els requisits de la crida 122, la número 3 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Rosa
Minicrida (OPCIONAL) => El protagonista es desperta atrapat a l’interior d’un taüt

I el meu text “Celebracions i Somriures“:

Avui era un dia diferent perquè, per fi, com cada any es reunien de nou. L’Anna, havia passat tota la setmana molt agitada, esperant l’esdeveniment i aquest matí, mentre deixava tot enllestit  intentava recordar com havien arribat a fixar la trobada anual, justament la que tots consideraven obligatòria, aquell dia. I és que el dia acordat, podia haver estat qualsevol però, finalment, havien consensuat un de molt especial per ella: El dia del seu aniversari.

Recordava quan encara es comunicaven per missatge o per trucades. Poc imaginava que entre aquell grup de desconeguts, que tan bé l’havien rebut, trobaria parella i, molt menys hauria imaginat que seria un dels motors del grup. Ella, que quasi no obria boca en les trobades, havia escoltat amb atenció la proposta que li havia fet en Jordi, un dels veterans del grup, i no havia dubtat en sumar-se. També es va sumar en Miquel, el seu noi. Junts, s’havien posat al davant del grup semi-virtual, que ara ja formaven més de 300 persones.

L’organització la formaven 14 persones i, encara que s’havien afegit en moments diferents, navegaven plegat o es substituïen quan calia, per preparar els millors plans. Moltes vegades parlaven del grup com si d’un vaixell es tractes, potser influïts per en Joan, molt aficionat als vaixells i les regates, que els havia fet notar que, tot i ser 14 persones molt diferents, es complementaven i sabien remar en la mateixa direcció, com si fossin un experimentat equip de trainera.

L’Anna ja anava cap al llac, on havia quedat amb la resta dels organitzadors, sense deixar de somriure. Havia fixat el punt de trobada a la zona on es trobaven les barques. Quan expliques el pla del dia, evidentment, ho faria fent pensar a tothom, fins al darrer moment, que farien una gimcana en barca i… res més lluny de la realitat… però això, només ho sabia ella i no podia deixar de somriure pensant en les cares i les queixes de tots.

 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here