Crida 124 de Vull Escriure: 5. Llac

0
16

Aquests són els requisits de la crida 124, la número 5 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Llac
Minicrida (OPCIONAL) => Una història en el que alguna cosa no sigui el que sembla

I el meu text “Trobades al llac“:

Un dia, va decidir apartar-se de la seva ruta habitual i va descobrir aquell meravellós indret. Recordava que havia passat un petit revolt del camí i va entreveure el llac. En apropar-se, va descobrir unes aigües cristal·lines com mai havia vist. Contemplant l’espai, també va trobar un salt d’aigua que brollava per una petita escletxa formant una font natural. Petites espurnes d’aigua i escuma esquitxaven el camí una mica esborronat i brillaven amb els raigs de sol.

Encara recordava que el primer dia que va intentar tornar, no era capaç de trobar el lloc exacte i, en canvia ara, hi anava tan sovint com podia o, millor dit, feia mesos que anava cada tarda. Sempre portava música, un llibre, una llibreta i un llapis. Gaudia allà, en aquell racó, mig amagat. Es deixava portar per les melodies i escrivia o dibuixava, fins que arribava el pare i feien la seva habitual xerrada.

Es quedaven justament allà, a prop de la font, el lloc que ella trobava més especial. Parlaven de la feina, del que faria el cap de setmana, del noi que havia conegut, de les amigues, dels projectes… Podien comentar qualsevol cosa i ella, que sabia que podia passar-se hores allà, ja s’havia acostumat a posar una suau i insistent alarma, no fos a despistar-se, doncs no li feia gens de gràcia tornar de nit.

Com cada dia, va sonar l’alarma i, tranquil·lament, va recollir les seves coses. Va somriure i va acomiadar-se del pare, encara mig adormida. Al principi, li havia costat entendre la màgia d’aquell indret però ara, simplement, tornava cada dia per poder parlar amb ell i és que, d’ençà què el pare havia mort, es trobava tan perduda i trista que ara que havia recuperat el somriure amb aquestes petites trobades havia decidit no cercar explicacions i gaudir, tot el que pogués, del temps que podia estar al seu costat.

Comentaris Rebuts:

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here