Crida 130 de Vull Escriure: 11. Pluja

0
213

Aquests són els requisits de la crida 130, la número 11 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Pluja
Minicrida (OPCIONAL) => Aparegui una escuradents amb un us poc habitual

I el meu text «Patates i escuradents per un Portal«

Tothom esperava el pont de La Puríssima per decorar la casa. Cada any, el dedicaven a guarnir la casa. Garlandes i petits motius nadalencs de fusta decoraven el menjador i les portes de les habitacions. L’arbre era on el Pare Noel deixava els regals, així que no podia faltar. Quan ja tenien tot adornat, muntaven el pessebre. Com a poc, trigaven un dia a preparar-lo i en acabar, amb pluja i neu o amb un sol espatarrant, anaven als mercats de nadal, a la recerca d’alguna nova figura.

Hi havia muntanyes de suro, que encaixaven de forma que poguessin ubicar casetes, arbres i cabretes a sobre. Emplaçaven les cases i les figuretes petites més lluny. A la falda de la muntanya situaven el poble, les figures i els animalons que, per alçada, lligaven amb les cases. Preparaven un petit estany on col·locar cignes i ànecs. Aprofitaven alguna petita escletxa, del suro de la muntanya, per fer aparèixer un riu, on les bugaderes poguessin rentar la roba i tenia un recorregut suficientment llarg per acomodar un pont. També hi havia un pou, on alguns camperols anaven a beure o emplenaven les seves tines.

Els camins que sortien del poble i passaven a prop del pou, deixaven un espai lliure on poder col·locar un foc i els pastors i pastores que representaven l’anunciació. Després, continuaven fins a arribar al Portal, on deixaven pastors i pastores amb les ofrenes. Inclús tenien una figura que situaven a meitat d’una escala, com si estigués pujant els sacs que els pagesos portaven, al petit magatzem ubicat a sobre del Portal. Per un altre camí, apareixien els reis, els camells i els patges. Les darreres peces que col·locaven eren les del Portal i l’estrella.

Aquest any, el problema era que no tenien ni ruc ni ase. No s’havien recordat que l’any anterior s’havien trencat. Els nens estaven a punt de plorar però la mare els va portar a la cuina. Va agafar dues patates grans (per fer els cossos), dues de petites (per fer els caps) i uns escuradents (per fer potes i colls). Amb una corda mig desfeta, van preparar les cues i amb uns retoladors va fer les cares. Els nens reien de nou, quan els van posar a lloc.

L’endemà anirien a comprar el ruc i l’ase o… potser no?

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here