Crida 133 de Vull Escriure: 14. Lluna

0
112

Aquests són els requisits de la crida 133, la número 14 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Lluna
Minicrida (OPCIONAL) => Hi hagi un eclipsi

I el meu text «Un foli en blanc»

Crec que el meu cervell ha tingut un curtcircuit o potser és que el mot “lluna”, que ens ha proposat la Quesis aquesta setmana, ha eclipsat el meu enteniment però porto setmanes amb una sensació molt agredolça i necessito treure-me-la de sobre així que he decidit que faré un text en primera persona.

Sóc bona escrivint, ho sé i no vull fer un al·legat ple de falsa modèstia ni vull ser pedant. Desprès de més de 25 anys sé que sóc bona fent informes i no tinc cap dubta. I escrivint? Dons reconec que tinc dubtes.Confesso que només llegir la paraula obligatòria, ja tinc la idea bàsica sobre el que escriure. Tampoc és problema fer encaixar la minicrida. Escric sobre coses properes i, excepte pel relat de la dislèxia i el de la música, que en altre temporada vaig fer, mai són reals en la seva totalitat. Poden ser vivències meves, d’altres, experiències bones o no tant bones. A vegades em poso en la pell d’algú i altres els meus relats es fixen un detall i el transformen. Només en manca un mica de temps i posar-me a escriure per donar-li forma. Tot i això, admeto que el text comença d’una forma i pot acabar completament al contrari així que mai sé realment sobre que escriure.

Les veteranes sabeu que sóc molt ràpida i que era jo, normalment, qui obria les crides en altres temporades però, aquesta vegada, les paraules i les minicrides fan de les seves. Em costa escriure. Evito obrir-les i trobo 1000 excuses fins que acabo publicant quasi al tancament. No tinc clar que està passant. Reconec que he arribat a plantejar-me no publicar.

Quan arriba el moment de fer públic els comentaris, estem en les mateixes. Llegint alguns textos la història no m’enganxa i en altres relats tinc la sensació d’estar no estar a l’alçada. El pitjor moment, trobar els comentaris que m’heu deixat i veure que, la meva sensació, aquella de “no estar a l’alçada”, s’ha fet realitat tot i que em reservaré perquè ho crec així

Certament em fa molta llàstima tancar temporada i si hi hagués una votació segur que recolzaria que continuessin les crides però, també he de confessar, que em sento alleujada pensat que només queda una fita. Espero que la meva quarta temporada sigui molt millor i pugui somriure més.

Comentaris rebuts

 

DEJA UNA RESPUESTA

Please enter your comment!
Please enter your name here