Manchester frente al mar

Altra tria feta per casualitat i de la que no puc penedir-me.

El principi m’ha deixat una mica descol·locada però a mesura que la pel·lícula avança, tot comença a tenir sentit i es pot explicar, sense gaires problemes, el caràcter esquerp i solitari d’en Lee.

Certament, les retrospectives que fa, per aclarir el passat, a vegades m’han agafat desprevinguda però de seguida vaig poder situar-me.

El passeig per les emocions i sentiments, que fa la historia, em sembla fascinant.