Prestrena: Anacleto, Agente Secreto

Quan vaig decidir anar amb la meva filla de 15 anys a veure-la, la veritat és que em feia una mica de por doncs una cosa és reviure una història d’un TBO i altre és com ho veuria algú que mai ha sentit parlar d’aquest agent secret, meitat James Bond, meitat Inspector sense-Gadget’s. Una vegada dins, la sala plena, espera pacientment que la pel·lícula comenci i, en quan ho fa, la sala emmudeix.

La història s’inicia lenta, pel meu gust, peró suposo que són les ganes de veure al increïble agent que recordo. Per fi, arrenca i comencen les bogeries de l’agent, a quina pitjor… o millor perquè les riatlles resonen.

En acabar, un final una mica extrany, els somriures encara dibuixats a les cares i els comentaris positius sobre la peli, ens acompanyen a la sortida.