Cenicienta

Després dels concerts, no puc negar que tant el cinema com el teatre, són la meva passió i, aprofitant el “parón” que he trobat, tocava cinema.

La meva filla ja l’havia vist però ha preferit repetir-la amb mi que veure la 2a part de Divergente i jo, que sóc tant fan de las pelis d’animació, com les d’acció… Així que cap els móns de Cenicienta ens em anat.

Què haig de dir d’un clàssic? Doncs a part, que em fico a la peli, que em dona igual si és creïble o no, que simplement vull gaudir de l’història… doncs que he gaudit com qualsevol nen.

He tornat als móns de fantasia, a creure en els prínceps i en les histories d’amor i que, llevat que no em fa cap gràcia que es jugui amb d’imatge dels actor i actrius, que hi han nens i nenes que creuen en els esteriotips que veuen a les pantalles, res més a dir.

Un conte ple de fantasia, màgia i amor, que no m’importaria tornar a veure.