Potser veure als pitufos en transporta a la meva joventut o potser simplement és que veure aquesta colla de ninos blaus amb mitges m’agrada sense més, el cas és que ja em començava a pensar que no aniríem mai a veure’ls.
Per fi, estem al cine, entre pitufos amb una història que ens descobreix un munt ninetes, uns animalons i unes plantes amb molta vida i colores mentre que en Gargamel i l’Azrael segueixen igual de dolents i maldestres que sempre.
L’únic problema és que ara tinc ganes de saber si la propera pel·lícula ens parlarà de les ninetes o no.