El club de los Incomprendidos

Dimarts, dia 20. Sóc fiscalista i part dels impostos acaben avui. Desprès de Nadals i dies de treball en que 10 hores no arriben per res. Decidim anar al cine. Ni idea de que pelis fan i la meva filla de 14 anys, ens parla d’aquesta peli.

Comença la peli i uns nois, que ni es coneixen i que l’únic lligam comú és que coincideixen en la mateixa escola, van establint uns vincles molts especials.

Descobriran que les seves mancances, compartiran la sensació de sentir-se observats i marcats com frikies… Els veuen diferents i els mateixos es senten diferents, però poc a poc aniran gaudint de les seves diferencies i les convertiran en un tret diferenciador.

L’amistat que neix tímidament, es farà més ferma i els sentiments es convertiran en atracció… en amor…

Una pel·lícula que no deixa indiferent i, potser, que amb trets que potser ens semblen familiar.