17/01/2015 Guillem Roma: Els Nòmades arriben a Roda de Ter
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
gen.
17
17/01/2015 Guillem Roma: Els Nòmades arriben a Roda de Ter
Dissabte nit, el Teatre Eliseu es preparava per acollir a Guillem Roma i la Càmping Band Orchestra. Aquesta nit, la banda ha tornat a canviar i trobementre els músics a Marta Roma, la germana d’en Guillem, que ens segueixen presentant Nòmades (Autoedidat), un disc que els mateixos han produït i que gestionen sense intermediaris.El concert s’iniciava amb Dawn i a continuació la Cançó per adormir un estruç. En acabar Guillem ens presentava, com a estrena, el logo de la Càmping Band, una bonica silueta d’una tenda de campanya lluminosa i de color blau. Tot seguit, El salt que era el primer tema on Guillem feia aparèixer “sonar” la seva trompeta virtual.
Tan atent com sempre als detalls, en Guillem es treia la jaqueta, per què els botons metàl·lics, no interferissin amb el so, tot i que ningú s’havia adonat i seguidament sonava La tendència natural.
Els músics deixaven a l’escenari i només es quedaven els 2 germans, que fent gal·la de la seva complicitat, fins i tot en tocar, ens regalaven una versió de On The Sunny Side Of The Street, una antiga cançó de 1930, amb lletra de Dorothy Fields.
Retornaven a l’escenari els músics per tocar Hotel Desire, una cançó que com el propi Guillem explica, no diu res, doncs està escrita en paraules inventades. Tot seguit Foc, un tema que parla de canvis i de cremar les coses velles per regenerar-ho tot. Seguidament Combinacions i a continuació El teu llit, una tema que parla de la llibertat, i que cantava amb l’ajuda del públic,
Ara era el moment d’escoltar Volar amb tu, del seu anterior treball Oxitocina, acabada també amb l’ajuda del públic i seguidament Dejarnos ir, deNòmades, on apareixen les influències potser més clares de la seva estada a Mèxic.
Tot seguit, Nòmades, la cançó que dóna títol al seu últim treball, i en la que tota la banda baixava a tocar en el passadís de la platea, per continuar amb Piensa en mí, un bolero d’en Agustín Lara, i que agrada molt a en Guillem.
En Guillem avisava que arribava el final, i entre queixes dels assistents, cantaven El senyor, de Oxitocina que, com és ja habitual, cantava demanant l’ajuda del públic per fer vàries veus, i seguidament Pirates, també de Oxitocina.
En arribar aquest moment, i després de l’avis del final, els assistents recordaven a Guillem que encara no havia fet la tradicional foto del públic i, en aquesta ocasió els músics, baixaven a platea per situar-se a primera fila i sortir en la foto.
El final venia de la mà de la ranxera Por tu amor i Amor de mis amores, d’en Agustín Lara, que tocava Guillem en solitari doncs els músics seguien asseguts entre nosaltres, escoltant-lo.
En acabar el concert, podíem veure al Guillem i la Marta, saludant i fent-se fotos amb els assistents.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
