Y de repente tu

Sortir de la feina, finde llarg, doncs faig pont i pla inesperat per anar al cinema. Quan hem arribat, teniem poques ganes d’esperar a veure una peli, així que, entre les que començaven més aviat, em triat aquesta. El trailer, ja l’havíem vist i no pintava malament, però jo, sincerament, no estava gens convençuda.

La veritat és que, lo que pintava com una peli de desfases i tòpics, aquesta vegada amb papers invertits, amb la noia com la fiestera, ha començat a agafar ritme i a endevinar-se una història d’amor.

Entretinguda, amb tòpics a la vista, amor, desamor, reconquesta, humor… tot barrejat, fan que al final, hagi acabat engrescada amb la pel·lícula i que pensi que finalment, no ha estat tant malament.

L’argument