Crida 100 de Vull Escriure: 16. Anima

Crida 100 de Vull Escriure: 16. Anima
By LLETRES, Relats
febr. 22

Crida 100 de Vull Escriure: 16. Anima

XusMas VullEscriureAquests són els requisits de la crida 100, la setzena de la temporada:

Paraula obligatòria => «ànima» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) => la història ha d’estar protagonitzada per un grup d’amics
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “L’ànima de l’estiu“:

En aquell poble hi havia una gran enemistat entre els joves “de la colònia” (els estiuejants) i els joves del poble. Tot i que passava tot els estius allà des de feia 15 anys, els mateixos que ella tenia, mai havia entès que passava. Per amanir-lo més, vivia al centre del poble, el bar més concorregut pels joves del poble, estava a sota la finestra de la seva habitació i quasi mai havia anat al casino, on es reunien els de la colònia.

Ja feia 5 anys que havia aconseguit ser una més de la colla del poble i, eren els de la colònia, els que la miraven malament. Els seus amics mantenien les mirades, desafiants, defensant-la i ella somreia. Participava en l’organització de les festes majors, així aconseguia sortir fins més tard. Uns dies, anaven a la piscina, altres prenien el tren i anaven al poble del costat al cinema, feien passejades fins a la zona alta, es reunien a casa d’algú o es quedaven al bar jugant a daus o cartes.
Avui havien tornat a decidir anar a casa de la Marta i en David. Uns germans de Reus, que com ella, havia aconseguit fer-se un lloc a la colla i vivien en una casa enorme, a l’entrada del poble. Estaven tots gaudint del berenar quan, de sobte, la Marta va proposar aquell joc. Tothom es va emocionar molt doncs tots el coneixien i ningú en tenia un a casa seva. Mentre en David anava a cercar tot el necessari, ella els hi explicava que s’ho havien de prendre molt seriosament perquè era perillós.

En David va tornar amb el tauler, el va posar a terra. Tothom va asseure’s en cercle, amb el tauler al centre, i van tancar els llums. El silenci era absolut. Tots tenien el dit a sobre el got que, per cert, no sabia com havia arribat allà. Estava neguitosa, molt neguitosa. Mai havia participat en una Ouija i no creia que funciones de debò però tenia molt clar quina ànima volia que aparegués. Volia tornar a veure a la seva gateta. Els animals també podien manifestar-se no? El que no tenia ni idea és del que faria si l’ànima de la gateta apareixia allà.

Comentaris Rebuts

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »