22/05/2015 Go22os: La gira 22 arriba a Vilafranca

Altre dia 22 ha arribat i aquesta vegada la gira 22 de Go22os arriba al Teatre Bolet de Vilafranca amb entrades exhaurides. L’encant del lloc, sembla pensat especialment per aquest tipus de concert. Al centre, un petit escenari de 360 graus, amb catifes, els instruments, una ràdio antiga i unes llampares de peu, que amb la seva llum groguenca, donen més calidesa encara. Les cadires del públic, situades molt a prop de l’escenari , ens recorda l’intimisme que el concert ens donarà.

El concert arrenca amb els versos recitats de “La casa“, d’ El jardí del temps (Música Global). En acabar, en Natxo, ens explica que volien portar-nos al seu local però, com era massa complicat moure’ns, han decidit ajuntar-nos aquí. Seguidament, sona “Com ha de ser” i “Lliure com l’aire“, ambdues de 8 (Música Global. Només cal mirar al voltant per veure a tothom movent el cap al ritme de la música i cantant, tot i que només s’escolta al grup.

Tot seguit, escoltem “Deixa’t portar“, d’ Oxigen (Música Global), on el silenci de la sala fa que destaqui encara més la potència del grup. A continuació, ens canten “En pau“, de Batecs (Música Global), i després d’explicar-nos que, amb l’espectacle volen fer “com un àlbum de fotos” enganxen “Triada”, d’ El jardí del temps (Música Global), seguida d’una cançó que segueix d’actualitat “El mar“, de Cares (Drac – Virgin), doncs parla de pateres i “El sol es pon“, de Cares (Drac – Virgin).

A continuació, sonen “Enlloc” i “Batecs”, ambdues de Batecs (Música Global) i després d’escoltar “Tornarem a casa“, de Batecs (Música Global), ens expliquen que l’Oriol té una hèrnia i per això es belluga com un teletubbie. Tot seguit, ens canten “Històries“, d’ Oxigen (Música Global), i mentre  l’oriol afina, ens expliquen una anècdota infantil d’en Oriol i d’en Roger amb una tortuga que tenien i que van posar adhesius perquè s’havia trencat.

Arriba el torn de “Buscant espais“, de Dia 1 (Música Global) i “Un món de flors i violes“ d’ Oxigen (Música Global). En acabar, en Santi marxa, mentre ens expliquen que, com és el més nou, sempre és el blanc de les bromes fins al punt que el primer dia que va anar a assajar, va trobar una diana amb la seva cara plena de dards.

Seguidament, marxa en Santi, i en acústic, ens canten “No tinguis por“, de Metamorfosi (Magna Music). En Santi torna i ara és la resta qui marxa, mentre ens ensenya una petita coreo de percussió corporal. Quan tots tornen a l’escenari, el silenci és absolut i en quan comencen a cantar-nos “Club tonight”, de Cares (Drac-Virgin), obeïnt les instruccions de Santi, tothom es posa a xerrar i a molestar.

Ens expliquen que hi ha un 5è micro perquè qui vulgui, s’animi a cantar amb ells i a continuació escoltem “Oxigen“,  de l’àlbum d’igual nom Oxigen (Música Global), que canten amb una senyora del públic. Tot seguit, ens expliquen l’especial vinculació que existeix amb una mare i un fill, que avui han vingut, i aprofiten per dedicar-li “L’illa“, d’ Oxigen (Música Global).

A continuació, surt una noia , que ja sap la cançó que faran, per cantar amb ells “Quan et sentis de marbre”, d’ En privat(Magna Music)i, tot seguit, ens expliquen la història del Paco i la Carmen, una parella que sempre anava als seus concerts i els portava catànies (uns bombons típics de Vilafranca del Penedès fets amb ametlla marcona). Però el moment més tendre de la nit arriba quan ens canten “Corren“, d’ Oxigen (Música Global), i li donen el micro a una nena que, dels del seu lloc, canta amb ells.

Ens expliquen que hi ha un 5è micro perquè qui vulgui, s’animi a cantar amb ells i a continuació escoltem “Oxigen“,  de l’àlbum d’igual nom Oxigen (Música Global), que canten amb una senyora del públic. Tot seguit, ens expliquen l’especial vinculació que existeix amb una mare i un fill, que avui han vingut, i aprofiten per dedicar-li “L’illa“, d’ Oxigen (Música Global).

A continuació, surt una noia , que ja sap la cançó que faran, per cantar amb ells “Quan et sentis de marbre”, d’ En privat(Magna Music)i, tot seguit, ens expliquen la història del Paco i la Carmen, una parella que sempre anava als seus concerts i els portava catànies (uns bombons típics de Vilafranca del Penedès fets amb ametlla marcona).

El moment més tendre de la nit arriba quan ens canten “Corren“, d’ Oxigen (Música Global), i li donen el micro a una nena que, dels del seu lloc, canta amb ells. A continuació, ens canten  “A cada pas“, de 8 (Música Global), amb la que intenten posar punt final, i amb la qual marxen.