Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic
By Cròniques Musicals, MUSICA
maig 26

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic

Vaig conèixer a Jordi virtualment. Primer a través del grup de Pronòstics del Sona9, que compartim amb altres músics gent relacionada amb l’entorn musical. Després vàrem intercanviar alguna conversa privada i, finalment, l’he pogut conèixer en persona, justament, a les preliminars del Sona 9 2018 on vàrem xerrar fins que ens van fer callar.

He de dir que vaig endur-me una molt grata sorpresa doncs, si virtualment m’havia semblat una gran troballa, en persona la sensació va augmentar. De fet, vaig marxar de les preliminars amb un gran somriure als llavis, una forta abraçada, el seu CD dedicat a les mans i moltes ganes de veure’l en acció.

En definitiva, altre divendres més que passo ometo la norma de “no anar” i, tot i que després de tota la setmana matinant i treballant, no queden gaires ganes de sortir de nit fins tard, però quan en Mau, que és gironí, va publicar al grup que tenia concert a Barcelona, no podia deixar escapar l’ocasió.

El local on tocava era La Bodega La Riera, lloc que no coneixia fins ara, i es tracta d’un punt de trobada on disposen d’un petit escenari que faria que els concerts fossin més íntims si no fos per les converses i la quantitat de gent que es reuneix allà: Tenen barrils per servir vi a gots o moscatell a copes i una gran varietat d’entrepans a preus força econòmics. En Mau, amb l’única companyia de la guitarra, una harmònica i els pedals, s’enfrontava a un difícil concert a causa del to de les converses. Per sort, nosaltres ens trobàvem a peu de l’escenari i d’aquesta manera vàrem poder gaudir força del concert.

Recordant el que en Mau va escriure a la seva presentació del Sona 9, “Podríem dir que, per herència, sempre m’ha agradat escriure, i vaig posar en marxa Projecte Mau a partir de coses que tenia guardades en el calaix”, no puc deixar de pensar que val la pena prendre aquest concert com un petit refrigeri i cercar l’ocasió de gaudir més tranquil·lament tant les melodies i com les lletres.

Per cert, Jordi ens tornarem a veure i espero que molt aviat i a vosaltres us recomano escoltar Octubre, una cançó de bressol que en Jordi va escriure al seu nen i que cal gaudir amb calma.

 

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »