Crida 119 de Vull Escriure: 15. Sandàlia

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 119 de Vull Escriure: 15. Sandàlia

Aquests són els requisits de la crida 119 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Sandàlia
Minicrida (OPCIONAL) => Un publicista obsessionat en trobar els peus més bonics del món per un anunci de sabates
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Un encàrrec massa concret“:

Portava hores i hores, cercant una bona idea. Millor dit, setmanes i setmanes, i encara no havia aconseguit trobar res que li sembles prou bo. Avui repassava mentalment i recordava el dia que va decidir dedicar-se a la publicitat. Havia estudiat i ara treballava en allò que més li agradava, però ara, no podia deixar de preguntar-se una i altra vegada: Perquè ho vaig triar? No seria millor canviar de feina?

No podia dir que no a una feina com aquella que, si sortia bé, li donaria prestigi i això era més important que els diners però havia de reconèixer que en Xavier, el nou client, l’intimidava i que, fins i tot, havia inflat un mica més del compte el pressupost, amb la petita esperança que cerques algú altre, potser amb més experiència.

En Xavier era un gran empresari, amb molt d’èxit a escala mundial, en el món de la sabateria. Per aconseguir les seves sandàlies, personalitzades, hi havien mesos i mesos de reserves i és que unes sabates que s’ajustaven al peu que les calçaven, era quelcom màgic i el somni de qualsevol persona, especialment d’aquelles que patien algun problema al caminar.

Aparentment, era una feina més però en Xavier era un obsessionat de les sabates i, sobretot dels peus. El seu encàrrec era curt: “Vull una campanya publicitària on apareguin els peus més perfectes del món” i ella, no tenia ni idea encara com s’ho faria per acomplir l’encàrrec.

Per ser l’última Crida de la temporada, no hi han hagut intercanvi de comentaris, doncs les Crides s’han acabat