Crida 128 de Vull Escriure: 9. Armadura

Crida 128 de Vull Escriure: 9. Armadura
By LLETRES, Relats
gen. 16

Crida 128 de Vull Escriure: 9. Armadura

Aquests són els requisits de la crida 128, la número 9 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Armadura
Minicrida (OPCIONAL) => Algú reciti un conjur màgic

I el meu text “L’amor trobat“:

La Martina sabia que el que li deien les amigues era cert. Feia massa temps que cercava el seu cavaller “de brillant armadura”, com li deien elles. Les converses, molts cops, acabaven anant cap al mateix tema. Tot i això no havia defallit mai i esperava un amor sincer i estable. La Martina i la Carla eren amigues des de l’escola bressol i sols havien tingut un secret. El darrer que la Carla guardava, tan gelosament, va deixar d’existir quan li va explicar que havia cercat ajuda per trobar al Nil. Al principi, li havia costat una mica de creure. En Nil, la parella de la Carla, era quasi perfecte i meravellós. Feia mal estar amb ells perquè era la prova que els cavallers “de brillant armadura” existien així que, quan va assimilar tot el que li havia explicat i li va recomanar aquell lloc, va decidir anar. Recordava haver arribat amb temps suficient i el temps que s’havia quedat, a prop, però sense atrevir-se a apropar-se i trucar. També recordava que, mentre s’animava a no sortir corren, la porta s’havia obert, li van donar un petit pergamí i es va tornar a tancar. El paper deia:

Busca un gerro de vidre, i omple’l d’aigua fins a la meitat. Dins de l’aigua, inclou tres roses de color rosa i una espelma blanca. Encén una espelma de color rosa, i agafa una branca de canyella. Passa la branca de canyella pel foc mentre recites: “Per l’energia de la vida i la força de l’amor, demano trobar una persona amb la qual poder caminar a la dita i el dolor”

La Carla i en Nil i la Martina i en Tomàs, passaven molt de temps junts. Ara ja feia 2 anys que la Martina i en Tomàs vivien junts i cercaven un pis més gran, no solament perquè volien adoptar un cadell sinó perquè volien ser pares aviat. Sempre estaria agraïda a la Carla i a aquell lloc misteriós.

Comentaris Rebuts

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »