Seguint amb el cinema, aquesta vegada ha estat Míriam, la meva filla de 16 anys, qui ha triat.
Evidentment, és inevitable comparar-la amb “Tiburón” i no es pot negar que, si ets com jo que, primer gaudeixes de trama i després ja pensaràs en la resta, la cinta et fa estar en tensió i, almenys jo, vaig acabar empatitzant amb la protagonista.
Tot i no voler rebentar la trama, a aquest tauró, li haurien de fer un monument perquè les coses que fa, no crec que cap altre les pugui fes i menys en la realitat.