Star Trek: Más allá

Tot i tantes estrenes, encara teníem pendent veure aquesta.

Molts diran que és la mateixa pel·lícula de sempre, amb els efectes especials actualitzats però jo  vaig veure-la allà en el 1979 amb la meva mare i ara, la mare era jo, que l’he vist amb la meva filla.

Tot i que aquesta és la tercera part de la saga, la sensació que tinc és d’haver pogut veure un dels clàssics de la ciència-ficció, des de dues perspectives diferents, amb moltes més pel·lícules visionades i he de dir que m’ha agradat l’experiència.

El que més agraeixo és que la fisonomia del Senyor Spock i les seves orelles, són exactament com les recordava, però no puc dir el mateix de la resta de personatges.