28/08/2016 Màia, l’Aftersun del Bioritme
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
ag.
28
28/08/2016 Màia, l’Aftersun del Bioritme
Crònica 198
Avui, és el segon dia que podem venir al Bioritme. No em cansaré de dir que, tant l’indret com el Festival valen l’excursió que cal fer, primer en cotxe i després a preu, fins a arribar al pantà de Sau, en plena natura no té preu. El dia és esplèndid i el sol escalfa amb ganes així que, tot i voler gaudir d’algunes actuacions, tinc serioses dubtes que puguem aguantar. No m’entenc massa bé amb el sol i l’actuació de Màia, està prevista a les 14 hores. Hem arribat amb temps per fer un mos ràpid i finalment, a suggeriment del tècnic del festival, començaran una mica més tard.
El sol sembla caure amb més força a cada segon i la poca ombra que hi ha està plena de gent. No puc negar que tinc temptacions per marxar i, si no ho faig, és perquè fa massa temps que intento quadrar un directe del grup. Per fi, arriben a l’escenari. Intenten situar-se de forma que no quedin massa exposats al sol i cal dir que sense gaire èxit. La Marina ni es treu les ulleres i no m’estranya.
Per obrir actuació han triat “Feliç quan parlo sol”, de Miracles Ambulants el treball amb què varen debutar, a la que segueixen “Com voce dentro”, “Alaska i jo en un dolç somni”, “La lluna fa baixada” i “La boira que va durar mil anys”, totes ells d’ Estels a les butxaques, el segon i últim disc del grup. La suau i potent veu de la Marina, desperta l’interès de tots els que passen al costat de l’escenari, estratègicament situat al costat de la petita zona de restauració.
El directe del grup està ple de vida. Cada instrument, cada veu i cada acord empasten perfectament. La Màia transmet una serenitat i calma, que contrasta amb la força i energia que projecta la seva veu. La complicitat entre els músics es fa patent amb cada gest i cada somriure. Després del recorregut pel darrer treball, el grup fa la vista enrere i així escoltem “Miracles ambulants”, “El núvol i tu” i “Bruixes”, totes 3 de Miracles Ambulants, per seguir amb “El circ de les estones perdudes”, d’ Estels a les butxaques i tornar a Miracles Ambulants, amb “Encara no t’acabes” i “Oh my got”.
El grup, enfila la recta final del concert amb “Aftersun” i “Mai”, ambdues d’ Estels a les butxaques però, encara, tenen temps per oferir-nos “A contrapeu”, el tema inèdit tot i que ja es mou força per xarxes i “L’últim swing”, de Miracles Ambulants, tanca la seva actuació.
Nosaltres, marxem ja. És impossible aguantar més estona sota un sol de justícia, encara que sigui en un indret privilegiat. Les melodies de Màia, han posat un punt de frescor. El que està clar és que ara em resten pendent dues noves tasques: Un directe de Maià, sense tantíssima calor i tornar al Bioritme, l’any vinent.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
