09/05/2015 Jordi Ninus i Miquel Abras: Doble concert al Masnou
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
maig
08
09/05/2015 Jordi Ninus i Miquel Abras: Doble concert al Masnou
La nit, vora la mar, sempre em captiva, però les dues veus que avui tenim en concert, també ho fan. Dos veus potser diferents, que s’agermanen en la nit i que estic convençuda que han preparat alguna sorpresa. El que si podem veure que serà un concert íntim així que la nit pinta genial.
El primer en aparèixer és en Jordi Ninus, amb el seu inseparable Jimmy Vidal i ses dues guitarres, que segueixen presentant Camina (Música Global Discogràfica), del seu primer àlbum en solitari. Obren la nit amb “Caminem junts”, seguidament “Respira” i a continuació “Edna”, una cançó que no està inclosa en aquest treball i que suposem formarà part del seu proper àlbum. Per acabar “Vaig pel món” tot i que encara fan “Som”.
Un ràpid cavi i de seguida apareix en Miquel Abras que, acompanyat per la seva guitarra i sense donar gaire temps per adonar-nos que ja està llest, comença a cantar “Injustícia”, de Per amor a l’art (Música Global). La veu trencada i profunda d’en Miquel sona per tota la sala, canviant la música viva i alegre d’en Jordi per aquesta més calmada.
A continuació, ”Crida” i tot seguit “Amb tu sóc jo”, ambdues de M’agrada sentir el que tu sents (Música Global), i entre les bromes d’en Miquel, perquè ens vol fer cantar i no ens sabem la cançó, aconsegueix que en Jimmy l’ajudi. El contrapunt, arriba de la mà de la cançó, més trista que ha fet en Miquel, ”L’últim adéu”, de Temps de Zel (Música Global).
Seguidament sona ”Gira-sols mirant la lluna”, d’ Equilibris impossibles(Música Global), i a continuació ”Et miro, em mires i rius”, de Per amor a l’art (Música Global), la cançó que més alegries li ha portat a en Miquel, per continuar amb ”Per amor a l’art”, la cançó que dóna nom al seu darrer treball i amb la que ens “amenaça” en fer-nos picar de dits durant 7 minuts.
Aprofitant que és un concert íntim, en Miquel ens demana quina cançó volem que faci i en Jaume, un conegut d’en Miquel, li demana ”Com la noia japonesa”, que ens explica està inspirada en una història real i seguidament “Felicitat” i “Ocells de nit”, totes tres d’ Equilibris impossibles (Música Global).
En Miquel, crida ara a en Jordi i en Jimmy, per cantar plegats, “País petit”, una cançó que podem trobar cantada per en Miquel i Cesk Freixas en L’Empordà se’ns crema(Música Global). En acabar marxen però en Miquel els fa tornar per cantar ”Contradiccions”, de M’agrada sentir el que tu sents (Música Global), “With or without you”, de U2, a la que ràpidament s’apunta en Jimmy amb la guitarra i el punt final definitiu el posen amb ”La Vida”, de Per amor a l’art (Música Global).
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
