15/01/2016 Pol Cruells: Acarona les estrelles al vell mig de Sants

By Cròniques Musicals, MUSICA
gen. 15

15/01/2016 Pol Cruells: Acarona les estrelles al vell mig de Sants

Publicat a PNDR: 16/01/2016
Crònica 141

El Koitton Club, situat al Barri de Sants, és dels pocs locals a Barcelona, que encara aposten per la música en directe. Un bar on cada setmana hi ha actuacions i avui divendres actua en Pol Cruells. Potser en Pol és més conegut com a baixista dels Amics de les Arts però també el podem trobar col·laborant amb Ramón Aragall, Joana Serrat o Nuar. En Pol ha publicat ja 3 treballs i avui ens presenta les cançons del seu últim disc Astronauta de terrat (Microscopi), produït pel Caïm Riba, que avui també ha volgut estar present.


Des del Flexo Festival (Octubre, Cardedeu) que no he coincidit amb ell i gaudir de la seva música, una melança de pop, folk i chill-out, crec que és un pla perfecte per rebre el cap de setmana i desconnectar després d’una setmana infernal de feina. Com sempre, arribem amb temps suficient. Avui especialment cansats, ja que a la feina de la setmana, es sumen uns quants quilòmetres per arribar i aparcar en una zona complicada. Pocs minuts abans de les 22 hores, els músics es situen i puc confirmar que en Pol actua amb banda i per tant, acompanyat pel Xavi Castanys, a la mandolina, Albert Carbonell, a la guitarra i Ramón Aragall, a la bateria.

En Pol fa una curta salutació i agraïment pels que hem vingut i dedica una frase especial per unes noies que veu per primer cop. Juntament amb un escenari a tocar de nosaltres, ja em confirma la intimitat del concert. “Summer Travel Mates”, és la cançó triada com inici. Per continuar sóna “De Moçambic a Brasil”, una dolça llegenda entre una esclava i un pirata amb ritme de bosanova. Seguidament, “Hipster de manual”, amb la guitarra i la bateria iniciant els acords que tant m’agraden. Tot seguit, ens canta “Gust de Mar”, de Passeu, passeu…(Gorvijac Music), que escoltem acompanyant amb palmes la tornada i que la barreja, entre la tendra veu d’en Pol i els sons de la mandolina, en un lloc tan proper, em fan gaudir com mai. Li segueix “Astronauta de terrat” i quasi puc tocar el cel d’una nit plena d’estels. A hores d’ara, està clar que ja he perdut la noció del temps i de la gent que m’envolta. Estic completament ficada en les històries que en Pol, cançó a cançó, va explicant i, seguidament, després de dir-nos que la següent cançó neix d’una anècdota, ens canta “Còdols i records”. 
A continuació, és el moment de fer un petit passeig per cançons dels anteriors treballs i la primera a sonar és  “L’últim vol a Formentera”, de Passeu, passeu… (Gorvijac Music), que em transporta a la calma i tranquil·litat d’un chill-out, a la platja, gaudint de la música i la brisa i la calidesa de l’estiu. Tot seguit, sona “Pacífic blau”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), i el final em sorprèn pensant en el nen i els indis de què ens parla l’inici de la cançó per, seguidament, escoltar “Para-sols de paper”, també de Casa i Vent (Right Here Right Now), de la que ens explica era una balda que havia tocat una sola vegada i que, com no n’estava satisfet, va recuperar canviant-la i fent-la molt més ràpida amb l’ajuda d’en Xavi i, tot seguit, ens canta “Si ets de Sabadell”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), que va escriure amb la intenció que fos una cançó protesta i que ha acabat sent una cançó bastant nostàlgica, segons ens diu. En Pol, torna a les cançons més noves amb “Les valls del foc”, un tema en què, parlant del Pirineu, va acabar parlant de foc i de bruixes, i que l’atzar ha fet coincidir, en el mateix mes, la publicació d’aquest treball i que la Festa del Foc es converteixi en patrimoni de la Humanitat.

La calma i la tendresa torna, ni que sigui per uns minuts, de la mà del “El vol del petó furtiu” i “Baila la iguana”, és l’encarregada de reprendre el ritme, a la que segueix “Petitíssima serenata”, inclosa només en l’EP digital Radio Edits (Right Here Right Now). Seguidament sona “Planxa el matalàs”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), de la que ens diu que és una cançó de bressol més animada del que és habitual però, sóc capaç d’imaginar a la meva nena, sent bebè i adormint-se escoltant-la, tot i que potser és perquè tant ella com jo, gaudim especialment amb la música.

La recta final ens arriba escoltant “Gatwick-IBZ”, de Casa i Vent (Right Here Right Now), en la que la bateria pren més presència, “Vi de resina”, inspirada en el típic vi blanc que es pren a Grècia i, com a darrera cançó, després de presentar-nos als músics de la banda, sona “De mà en mà” que posa punt final a un màgic passeig pels indrets i les imatges que, en Pol, evoca amb les seves lletres.

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »