21/11/2015 Le Petit Ramon i Waldorf Astoria: Amplificats a l’Auditori

By Cròniques Musicals, MUSICA
nov. 20

21/11/2015 Le Petit Ramon i Waldorf Astoria: Amplificats a l’Auditori

Crònica 130

Hi ha llocs on tornar és un gust i l’Auditori és un d’aquests llocs. L’any passat, vàrem descobrir la Sala Pau Casals, justament amb el Cicle Amplificats i ara tornem a retrobar-nos amb la Sala i el Cicle. Per avui s’ha programat el concert de Le Petit Ramón i Waldorf Astoria. La veritat és que tenen un dia força complicat doncs el concert coincideix amb el clàssic Madrid-Barça.

Molt puntuals, el grup arriba a l’escenari. El primer en situar-se és en Ramón Faura, el cantant, que posa mans al sintetitzador i inicia la “intro” amb una base a la que va afegint els sons i que continua amb un segon teclat, la bateria i finalment el baix. Tot seguit, en Ramón canvia el sintetitzador, per la guitarra i escoltem “Noia”. La bateria, que va canviant de color, posa la nota divertida a la serietat amb la que el grup s’ha presentat. Seguidament, i dedicada a Versalles, escoltem “La font del dragó”, a la que segueix, lo que en Ramón nomena com “un experiment electrònic” dons no recorda el tempo. Com el que està sonant li agrada, continua, tot i que diu que no és el correcte. La gent riu amb el comentari i el bateria canvia momentàniament al teclat, quan per fi troben la melodia correcta i, després de dedicar-la a l’avi, escoltem “Qui vol consells”.

La següent cançó en sonar és “Foc i foc”, dedicada al barri gòtic. Seguidament, en Ramón ens avisa que faran amb “una cançó molt alegre”, dedicada la mort, “Un mort suprem” i a continuació escoltem “Mentre dorms”. Aquestes músiques i l’estètica del grup hem recorden els güateques, però per suposat, amb una versió actualitzada perquè la música electrònica apareix a sempre i, hores d’ara, veig al grup relaxat. Les bromes es multipliquen i, donat que la sala no està plena, sembla més una reunió entre amics que un concert.

Ja que hi ha hagut una cançó dedicada a l’avi, també sembla necessari dedicar una a l’avia i així ens canten “Montjuic allí al final”, a la que segueix “Mariluz”. En Ramón fa un petit parèntesi per fer la presentació del grup i avisar-nos que ja enfilen la recta final del concert. Tornant a les dedicatòries, ens canten “Escandinàvia”, que dediquen a les noies riques i guapes, i tot seguit, com a última cançó sona “Et vull”, amb la que el grup deixa l’escenari.

Com no podria ser d’altre manera, comencen les queixes i, tot i fer-se de roger, el grup torna. Com a bisos ens regalen dos cançons: “Catalèpsia”, un tema del seu primer disc, i “ Autoretrat a les 3”, amb la que donen el concert per finalitzat.

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »