Després de 2 anys de cròniques, quasi totes musicals, l’estrès de la feina, m’ha fet aparcar la música, excepte per unes ocasions molt concretes que ja estan pactades i retornar amb més força en unes setmanes i així arribem a la primera pel·lícula del llarg estiu de cinema que ens espera.
Jo no necessito obres mestres. Simplement, històries que en facin desconnectar del dia a dia i divertir-me i això, ho he trobat sense problemes.
No puc passar per alt que esperava més, doncs, Johnny Depp, m’agrada molt i aquest joc amb el temps, no acaba de fer-me el pes, però no em pesa haver-la vist.