Crida 93 de Vull Escriure: 9. Cigne

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 93 de Vull Escriure: 9. Cigne

Aquests són els requisits de la crida 93, la novena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Cigne» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Hi ha d’haver algú que exclami “Hi ha un de nou!”
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I aquí està el meu text “Una gran troballa“:

Li agradaven molt els ninos. Potser era perquè des de petita l’havien envoltat.

El primer nadal, quan encara estava a la panxa de la mare, li van regalar un petit bebè. Portava una disfressa de marieta i estava estirat, dormint de boca terrosa. A l’hospital, li van portar un elefant i quasi a la vegada va arribar aquell osito blau, el mateix del logo de la Nestlé, amb el que dormia i compartia cotxet. Quan el va perdre, el problema va estar trobar-li un substitut suficientment bo i així va aparèixer un conillet, que portava una pastanaga, i amb el que es quedava adormida fent-se pessigolles amb les seves orelletes. Després van aparèixer més ositos, conillets, gossets… i el millor un Dumbo amb el que va dormir molt de temps. Fins i tot, quan els pares es van separar i marxava el cap de setmana a casa del pare, el portava amb ella.

Ara ja era gran i estava embarassada. Durant tot l’embaràs va estar recordant tots els ninos que encara conservava a casa de la mare. Els repassava mentalment. Recordava el bebè del Bugs Bunny i la bebè, la conilleta Bonny. El bebè del Lucas, el Piolin, la petita marieta… Els conservava tots. Alguns se’ls havia endut quan va marxar de casa i els mirava i remirava, cercant el millor per la seva nina, sense saber quin triar. Havia recordat un cigne, o potser era un ànec, que el pare havia col·locat junt al petit roser que li va regalar un dia de Sant Jordi. Tenia la mesura justa i el recordava molt tou. De seguida, li va demanar a la mare que el cerqués, però no apareixia.

Un dia, la mare la va trucar perquè anés a casa i li va dir “Mira a la teva habitació”. Ella va entrar, pensant que hi hauria algun vestit o joguina nova per la bebè, però només va veure el llit ple de ninos, com sempre. Es va girar cap a la mare, sense entendre que passava. Ella li va dir “Mira bé… Hi ha un de nou!” i llavors, es va adonar. Hi havia un preciós nino, molt semblant al cigne que recordava, sols que aquest portava llacet i era lila, el color que més li agradava. És va llençar a sobre d’ell i el va abraçar. Aquella mateixa tarda, va néixer la seva princesa.

Comentaris Rebuts: