El Tradicionàrius estrena el documental Jaume Arnella, el joglar

El Festival Tradicionàrius estrena en primícia el documental sobre la història d’en Jaume Arnella, un itinerari pels seus romanços i cançons que ha compartit amb el públic fins a dia d’avui

Dijous 17 de març a les 21.30 h al C.A.T.

“Hola, em dic Jaume Arnella i he vingut a cantar uns quants romanços”
El proper dijous 17 de març en el marc del Tradicionàrius s’estrenarà el documental d’Agustí Corominas sobre el romancer Jaume Arnella. L’acte començarà a les 21.30 h amb una benvinguda musical amb Ferran Martínez, a l’acordió; Toni Oró, al clarinet i Rafel Sala al violoncel. Seguidament, una presentació a càrrec de Jordi Fàbregas, Agustí Corominas i Joan Soler Amigó donarà pas al Ball d’homenatge amb Blanca Mostaza i Ferran Martínez i, finalment, l’esperat visionat del documental.

El documental_
Jaume Arnella, el joglar és un documental que ens mostra un itinerari, el d’en Jaume Arnella, sempre a la recerca de la cultura popular, dels seus llenguatges sovint seguint les tradicions dels joglars, expressats en romanços i cançons. En Jaume ens reivindica l’antic ofici de joglar i ens diu: “Aquesta és la meva feina sense trampes, decorats o maquillatges”. En un moment important per al nostre país les seves històries esdevenen contemporànies, i els romanços populars, les històries més actuals.

Jaume Arnella defineix el seu treball com el contacte i interacció amb el públic, explicant les nostres històries més populars a la gent de la manera més directe possible. En Jaume, com a joglar, s’ha mogut en trobades i places en què el contacte amb el públic és ben directe. A vegades el documental és un itinerari, en Jaume arriba a un lloc per trobar-se amb gent de pobles que l’ha ajudat en la seva recerca de les seves històries més populars com ara Beget, Cornudella, Sta. Eulàlia… I a vegades hi ha un tractament més íntim, parlant-nos des del seu estudi.

El documental és la història d’en Jaume Arnella, un joglar del nostres temps que fa el seu camí tot cercant històries, llenguatges, romanços i cançons, mantenint fidel l’essència del seu treball: compartir-ho amb la gent.

El Ball d’homenatge_
El Ball d’homenatge que actualment es balla a places i en commemoracions va ser una iniciativa del músic Jaume Arnella i del coreògraf Joan Serra, tot recordant els últims moments del maqui Quico Sabater. En Jaume li va proposar a en Joan fer un ball inspirant-se en la música del Ball de Gitanes de Sant Celoni. A semblança de l’Aurresku basc, és un ball cerimonial breu que es basa en els punts centrals i la gestualitat de la dansa d’arrel tradicional catalana, amb un aire de modernitat, amb l’objectiu de ballar-lo en un acte de reconeixement cap a una persona, grup o institució.