14/10/2016 Guillem Roma: Al ritme d’en Santi i Mariona Duet

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

14/10/2016 Guillem Roma: Al ritme d’en Santi i Mariona Duet

Tan sols fa 2 setmanes que en Guillem Roma, després de dos anys, ha tancat la gira ‘Nòmades”, el seu darrer treball i avui ja està presentant un nou espectacle, fruit de la col·laboració amb en Santi Serratosa (bateria de gossos) i la Mariona Castells (ballarina). La proposta em sembla molt atractiva doncs sé que, de la mà de Santi i Mariona Duet, es fusiona la percussió corporal i el moviment amb la música optimista i especial, que tan bé coneixo, d’en Guillem. Tot un luxe per tancar una setmana de feina i encarar el cap de setmana amb energia extra. A més a més, l’espectacle es fa a la sala petita del Kursaal, per tant, gaudirem de la intimitat i el caliu extra que li donarà la sala.

L’espectacle s’inicia amb la percussió i els moviments d’en Santi i la Mariona que s’afegeixen als acords de “Cançó per dormir un estruç”, de l’àlbum Nòmades (Autoeditat), que estan en mans d’en Guillem Roma, Guillem Plana i la Gemma Abrié, que estiguin situats discretament a l’esquerra de l’escenari i, tot seguit, sona “Hotel Desire”, de l’àlbum Nòmades (Autoeditat), una cançó que està escrita amb paraules inventades i que ara, serveix de pretext per jugar amb el so i el moviment doncs, cada aturada de la música, fa que en Santi i la Mariona quedin congelats i provoca els nostres somriures.

Tot seguit, escoltem “Alguna cosa se’ns està escapant”, de l’àlbum Oxitocina (Autoeditat) que, per primera vegada escolto amb els cors de la Gemma i, que en Santi i la Mariona interpreten asseguts i, seguidament, ens canten “Até ao Verão”, un fado de l’Ana Moura, pel que en fan participar a nosaltres de la coreografia i en el que, cada nota de la Gemma, provoca un moviment d’en Santi i la Mariona. A continuació, segueixen “La tendència natural”, de l’àlbum Nòmades(Autoeditat), i “Oxitocina”, de l’àlbum homònim (Autoeditat), sempre amb moviments diferents, que ens fan sentir les cançons d’una forma especial i que capten tota la nostra atenció. 

Fins ara, els 5 artistes han compartit escenari però ara, els 3 músics marxen. En Santi i la Mariona es queden a l’escenari i ens ofereixen una peça més llarga i plena de moviments, mirades i complicitats. Mirant-los sembla que el que fan sigui molt fàcil i dóna la sensació que, amb un petit gest o amb un somriure, s’entenguin. La coreografia que fan, perfectament sincronitzada, obliga a no separar la vista ni un segon i quan veig a Santi demanar aplaudiments, per continuar ballant, m’adono que no sé si estan fent una o dues cançons seguides.

El ritme de l’espectacle ha canviat i cada cançó és diferent de l’anterior: músics i ballarins, canvien de posició i intercanvien els papers. Quan tornen els dos “Guillems” ens toquen “Combinacions”, de l’àlbum Nòmades (Autoeditat),  i seguidament, amb en Santi tocant el banjo, escoltem “Velho mar”, de l’àlbum Nòmades(Autoeditat), mentre la Mariona, la Noemí Alonso, la Cristina Bassas, amb les que forma el grup Dansara, fan una dansa àrab. Tot seguit, els papers canvien i ara és la Mariona qui canta, mentre la Gemma i en Santi fan percussió, i ens fan participar a tots nosaltres.

Seguidament escoltem “Volar amb tu”, de l’àlbum Oxitocina (Autoeditat), i imagino que és la cançó més especial de l’espectacle doncs ens han explicat que Santi va fer una coreografia per ella i així va néixer l’espectacle i, tot seguit, “El teu llit”, de l’àlbum Nòmades(Autoeditat),  com a tancament de l’espectacle, mentre Guillem Plana fa la coreografia, després de la que tots surten de l’escenari.

Els aplaudiments, reclamant els bisos, comencen a sonar i no paren fins que tornen a l’escenari. Com a bisos, tornen a repetir “Cançó per dormir un estruç” i la cloenda definitiva la fan amb “El salt”, ambdues cançons de l’àlbum Nòmades(Autoeditat), amb la que baixen de l’escenari i surten de la sala fent percussió, mentre tothom els hi aplaudeix.

De segur que el recorregut d’aquesta unió, que acaba de presentar-se, serà força llarg. Les cançons d’en Guillem, s’han emplenat de moviment i sembla que han cobrat vida amb les coreografies i la percussió d’en Santi i la Mariona i han pres un caire encara més optimista i alegre. L’espectacle ha estat diferent, divertit i ple de complicitat, no solament entre músics i ballarins sinó amb tots nosaltres. 

Fotos del Concert