Peresa, 6a parada del #Booktour2016 “Els llops ja no viuen als boscos” de Teresa Saborit

By XusMasCròniques Lletres, LLETRES

Peresa, 6a parada del #Booktour2016 “Els llops ja no viuen als boscos” de Teresa Saborit

Ja ho he comentat en més d’una ocasió: El meu dia a dia, està ple de casualitats!

I així, per casualitat, vaig arribar a la música i aquí em teniu, en un bloc parlant de música principalment. Per casualitat, vaig descobrir Vull Escriure, i ara em teniu esperant els dijous i la nova crida per escriure un nou relat. Per casualitat, vaig adonar-me que la Teresa Saborit (fundadora de Vull Escriure) cercava bloc per comentar el seu llibre de contes “Els llops ja no viuen als boscos”. I la casualitat ha fet que m’hagi acceptat per comentar-lo com a 6a parada, just al darrere de la Cristina Company, escriptora, bloguera i amiga.

El meu conte es diu Peresa i va precedit d’una petita cita del conte en què està inspirat “La petita venedora de llumins” de Hans Christian Andersen.

En el meu cas, el conte està narrat en primera persona pel nen protagonista i comença amb un malson i l’angoixa de trobar-se sol a casa. Sense ningú que pugui consolar-lo. A poc a poc, amb el ritme que va marcant el relat que fa el nen, anem descobrint detalls d’aquesta història.

La forma progressiva en què descobreix que està sol, que contrasta amb la tranquil·litat amb què vol assumir la solitud. La narració dels motius per trobar-se sól, els detalls de la discussió entre la mare i el iaio, els records dels fets que va trobar un dia que va aixecar-se quan no tocava… et porta a sentir, a la teva pròpia pell, l’angoixa d’en la descoberta de la vida poc adequada que porta el nen i va donant pas a una situació que s’intueix abocada al desastre.

El desenllaç es percep negre. El text ens va portant, ens va donant tots els detalls per a no poder deixar de llegir, tot i saber que la cosa, no pot acabar bé. Els detalls et permeten explorar, através del relat del nen, l’angoixa, la por, el neguit… i també l’alegria, la tendresa i la vitalitat… amb la que els nens s’enfroten als entrebancs i als problemes.

El nom del nen, no té importància. La veritable importància radica a la història que llegim i a la situació que ell es troba, que bé podria il·lustrar uns minuts de qualsevol telediari i que ens fa ser conscients que els perills, moltes vegades els tenim molt a prop i, com la mateixa Tere diu “Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada”.

Per la meva part, només em resta, trobar el llibre per poder llegir la resta de contes i gaudir de la propera ressenya que anirà a càrrec de la Nuri Salvador al seu bloc (http://plaerdemavidablog.wordpress.com)