19/11/2016 Macaco: #Semillas d’energia i bona música per una nit inoblidable

De nou llegeixo que les entrades estan exhaurides a la sala gran del Kursaal i el meu somriure apareix novament. Comença a ser habitual el titular i és que ho mereix però, encara que sigui normal, no em cansaré de repetir-lo. L’acústica i la cura que posa als espectacles, que programa, és molt bona i és un veritable plaer assistir a qualsevol de les cites que proposen. Igualment, avui era normal que passes. Macaco porta el seu nou format en acústic, el “Semillas Tour” i, serà la cirereta de la gira que ha estat fent, des del 2015, amb Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music). L’energia de Macaco i el seu carismàtic caràcter traspassa més enllà de la música i d’ençà que vàrem fer un petit tast, als Petits Camaleons 2016 (Llegir la crònica), friso per escriure una crònica completa seva.

Tots els meus dubtes sobre les granotes que porten, s’esvaeixen quan en Macaco ens explica que, després de 2 anys de gira, adaptant l’espectacle al lloc on tocava, volia fer un espectacle amb un nou format i que, fer-ho en Teatres, li ha permès fer un format semi acústic, amb  cançons que han tocat poc i amb vestits plens de colors, per convertir-se en “Mecànics de la música”. Una sonora ovació acull el recordatori de les paraules de John Lenon “Nos hicieron creer que el ‘gran amor’, sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años. No nos contaron que el amor no es accionado, ni llega en un momento determinado. Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de una naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad. No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de completar lo que nos falta”, una cita que serveix d’introducció a “Volar”, d’ Historias Tattooadas (Mundo Zurdo & Sony Music), que canta ajupit i sense deixar fixar-se en els que estan situats a les primeres fileres, fent-nos desitjar cada un de nosaltres estar en un d’aquests seients.

Els músics tornen, amb en Thirtha lliscant amb les seves rodetes i, abans de fer cap bis, en Macaco ens demana que ens aixequem “Com si estiguéssim en el saló de casa”. Obedients, ens aixequem i “Con la mano levantá”, de Mensajes del agua (Mundo Zurdo & Emi), comença a sonar. Un petit respir per explicar-nos que després d’una gira de 3 mesos, quasi sense dormir, va sentir la necessitat de fixar-se en les petites coses i així es va ajuntar amb 500 escrits i 3000 fotos que va recollir en el llibre “Amor a lo diminuto”, de l’Editorial Plaza & Janes Editores, del que ens llegeix Mediterrània: