07/08/2015 Blaumut i Joan Dausà: Il·luminen Sitges

Estar de vacances sempre és bona cosa però quan, a més a més, pots assistir a un doble concert, amb músics que t’agraden, i sap que alguna cançó faran junts, ja és un gran pla i els quilometres deixen de tenir importància. Vàrem decidir apropar-nos aviat, per evitar problemes d’aparcament i sopar tranquil·lament per la zona. En arribar al vestíbul de l’Hotel Melià, ja hi havia gent que xerrava animadament. De seguida, les portes del gran auditori, es van obrir i ràpidament, tothom, cerca les seves localitats.

Comencen les bromes de la mà d’en Vassil i d’en Xavi, explicant-nos que Vassil ja està en mans del “xerradors anònims” per aconseguir fer els concerts més llargs. De seguida escoltem “Vuit” i a continuació “El llimoner”, d’ El turista (Picap), amb els focus verds i grocs recordant les fulles de l’arbre i les llimones, amb l’Oriol assegut fent sonar el xel·lo i en Vassil puntejant les cordes del violí semblen prendre tot el protagonisme del moment, per seguir amb “Passes les pàgines en blanc”.

En Vassil ens explica que aquí, a Sitges, va ser on van fer una de les primeres versions de la següent cançó i així escoltem “Esquimals”, d’ El turista (Picap) i, tot seguit, ens diu que entre el públic es troba en Marc Bonastre, que és la persona que va “els va enredar” per gravar amb l’Escolania de Montserrat “Cartes de l’Orient”, que és la següent cançó que escoltem. De seguida, en Xavi pren la guitarra elèctrica per començar a tocar, tot sol, “Previsions d’acostament”, la cançó que encara no està inclosa en cap treball i que, de moment, només fan als concerts, i, a poc a poc, s’afegeixen la resta de companys, amb les llums fúcsies i blaves il·luminant-los. Abans de tornar-se tot negre, uns focus blancs donen una mica de llum a les cordes, i en Vassil i l’Oriol, posen el punt final.

Ara, és en Xavi, qui ens explica que, a vegades, quan quedes amb algun ex, sense saber perquè, acabes sopant, fent una copa o més, i l’endemà, t’aixeques i et sorprens, i amb aquesta petita intro, comença a sonar “Massa tard”, d’ El turista (Picap), mentre les cordes d’en Vassil i l’Oriol semblen parlar-se. De seguida, en Vassil, dóna pas al moment del màrqueting, recordant que porten Cd’s, samarretes i uns nous imans, iguals als que apareixen al vídeo de “Les 7 i quart” i, aprofiten per dedicar “Normal” a la Marta, una noia que fa anys.

Tot seguit, arriben els moments més especials, de la mà d’ “I beg your perdon” que, tampoc surt als seus discos i que posa música a un poema del Salvador Espriu, i l’aclamada “Bicicletes”, d’ El turista (Picap), amb la col·laboració d’en Joan Dausà i en Vassil tocant el xerrac. En acabar, marxa en Joan i arriba el torn d’ “El Turista”, d’ El turista (Picap), darrere de la que aprofiten per presentar als tècnics i al grup, per continuar amb “El vent que mou el temps”, acomiadar-se de la sala i saludar. 

Però els aplaudiments, vénen acompanyats per queixes i el grup torna a sortir de seguida per regalar-nos algunes cançons més. El primer bis és “Les 7 i quart”, d’ El turista (Picap), seguida de “Tornarem a casa” i com a tancament de concert “Pa amb oli i sal”, d’ El turista(Picap), amb tothom, en peu, cantant i ballant amb ells.

La gent aprofita la mitja part per sortir uns minuts o xerrar animadament i els tècnics adeqüen de nou l’escenari. De seguida, l’auditori torna a quedar a les foques, mentre els acords de “Quan tothom dorm” comencen a sonar i intuïm com els músics es situen. En obrir-se els llums, ja els veiem situats i en JOAN DAUSÀ comença a cantar “L’horòscop”, de Jo mai mai (Cameo Media). La següent en sonar és “Que no s’acabi mai”, d’On seràs demà (Blind Records) i, en acabar, ha de fer un canvi de guitarra, doncs sé li ha trencat una corda, però jo diria, que ningú s’hagués adonat compte si el mateix no ho explica.