19/12/2014 Cris Juanico: Jazz i Nadales amb Cris Juanico
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
des.
19
19/12/2014 Cris Juanico: Jazz i Nadales amb Cris Juanico
Al bell mig de Terrassa, trobem l’antiga seu Ègara, que divendres es va convertir en un escenari, ple d’encant, per acollir la veu trencada i acaronadora d’en Cris Juanico. En entrar, ens trobàvem una església romànica molt bé conservada i bastant il·luminada. La zona de l’altar, convertida en escenari per l’ocasió, estava il·luminada tènuement i es guarnia amb uns llums blaus sortits dels focus laterals, i uns càlids grocs vestien el fons, sortits d’altres focus amagats. Els instruments, el violoncel, la bateria i el teclat, ja esperaven als músics i ens deixaven intuir la calidesa i intimitat que trobaríem en uns minuts.
El concert arrencava amb “Fum, Fum, Fum”. Els focus es tornaven del verd al blau mentre els laterals en tenyien de fúcsia, fent més càlida encara la coneguda nadala que escoltàvem. Tot seguit, sonava “Nadal ja ha arribat”, mentre els focus jugaven canviant de blau al verd per acabar en groc.
En Cris, feia una petita aturada, per explicar-nos que Un món de Nadales, el treball que estàvem escoltant, havia nascut a la mateixa Terrassa, feia ja 2 anys, i que amb ell pretenien fer viatjar i descobrir com es cantava al Nadal en altres llocs.
Quan “L’Olentzero”, una nadala del País Basc, començava a sonar, el fons es vestia de vermell i els llums laterals es posaven blaves. I a “Desembre congelat”, tot es tornava rosa per canviar al blau, donant pas a “A la noneta nona”, una cançó de bressol gallega, mentre els juganers focus decidien convertir-se en blaus.
Una nova pausa era aprofitada per presentar a la Dolors Boatella, que convidàvem per primer cop i, així, cantaven junts “El dimoni escuat”, amb els càlids reflexos d’uns llums gros i ataronjats que, donaven pas a “El bon Jesuset”, una nadala menorquina que feia tornar fúcsia els llums.
A continuació escoltàvem “Cholito toca i retoca”, del Perú, “El tamboriner”, “Caminem”, “Santa nit” i “Ves-hi des de la muntanya”, la nadala potser més jove. Arribaven ara, les cançons no incloses en el disc i, així, l’alegria contagiosa de “Quan somrius”, inclosa en l’àlbum Quan Somrius. El Millor Nadal (inclou diferents nadales de coneguts grups i cantants catalans), prenia el control, per continuar amb “El cant dels ocells”, “Aclarida, beneïda”.
En últim lloc, escoltàvem “Blanc Nadal”, mentre els llums canviaven per última vegada del rosa al salmó i definitivament al blanc i donàven per finalitzat un concert on, en tot moment, la veu d’en Cris i la suau música, havia ressonava i envoltat dolçament als assistents, aconseguint, juntament amb les juganeres llums, un efecte més acollidor i suau, que ens havia fet oblidar la fredor de les pedres.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
