24/04/2015 Elena Gadel: Una “Delicada” veu encisa la Cava Urpí

By Cròniques Musicals, MUSICA
abr. 23

24/04/2015 Elena Gadel: Una “Delicada” veu encisa la Cava Urpí

Publicat a Revista Benna: 18/05/2015
Crònica 67
Quan un divendres s’acaba la jornada, s’agraeix poder descansar al més aviat possible però res pot fer el cansament si el pla és escoltar a l’Elena. Mostra d’això és que la cava de l’Hotel Urpí es troba plena. És un lloc molt acollidor amb el sostre abovedat i estic segura que encara li donarà un aire més romàntic i càlid a la veu tendre i Delicada (Música Global), com el nom del treball que ens porta.
Obre concert amb “La història d’Orfeu” i ja des de l’inici agraeix la quantitat de gent que ha vingut. Seguidament, “Subo al tren” que inicia el so de la caixa i el rítmic repic dels pals, que l’encant del lloc sembla multiplicar. La guitarra, el baix i una bateria són els acompanyaments triats. Un escenari senzill, igual que el seu vestuari: un elegant vestit verd fosc, sense més guarniments que l’encaix de l’escot, que sembla pensat per fer que guany més protagonisme i força els matisos de la seva veu, que des de la primera cançó ha quedat demostrat.

A continuació en canta una cançó que li recorda a la seva mare “La llorona”, original de la Joan Baez i que ella ha versionat. Les palmes inicien la cançó. Els arpejos de la guitarra i el suau “quejido” que solament trenca la veu, acarona a tothom. Tot seguit, aquesta vegada, i en castellà escoltem “El vals del cajón” i segueix amb “Saltar al vacío”, una de les seves cançons preferides, segons ens explica, perquè parla de fer coses, de moure’s, de llençar-se al buit. Justament per això, li dedica al Pere Urpí i a totes les persones que fan possible que aquests concerts siguin una realitat. Seguidament, “Sin equipaje”, on modula la veu, pujant i baixant sense perdre el control ni un segon.

El moment, per mi més especial i màgic, és quan ens canta una versió de la popular “Paraules d’amor de Joan Manel Serrat, que fa esclatar la cava en aplaudiments, a la que segueix “Bebiendo a sorbos”, una cançó que parla de relacions que no ens convenen però que anem aguantant i, “Just ara”, que inspirada en el que passa quan deixes una relació i després, quan t’ho repenses i li dius que vols tornar, i llavors és l’altre qui ara ja no vol.
En acabar, aprofita uns minuts per presentar als músics, i a continuació ens canta “Con tu andar” i tot seguir “Perdóname por eso”, una versió que sols està a itunes. Ens demostrar les tables que ha agafat durant tot aquest temps quan s’oblida la lletra i amb l’ajuda d’una amiga (o potser fan perquè no diu més que el nom) la reprèn o quan comença a cantar “Tu mirada” i ha d’aturar-se perquè el contrabaix que està desafinat.
La recta final del concert, és per “Bla, Bla, Bla”, una cançó que parla de la gent que no diu res i per, la que avisa que serà l’última cançó, “Lluna plena”, després de la que saluden i marxen però davant les peticions de la gent, tornen per posar el punt final definitiu amb “Ulls petits” i “Potser”.

Quan marxem, veiem a l’Elena que es queda a l’escenari, saludant, fent-se fotografies i dedicant els discos que ha portat, fen gal·la de la seva simpatia i senzillesa.

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »