31/03/2015 Mazoni: Culmina la seva estada al Santa Mònica amb un concert

By Cròniques Musicals, MUSICA
març 30

31/03/2015 Mazoni: Culmina la seva estada al Santa Mònica amb un concert

Publicat a Revista Benna: 22/04/2015
Crònica 60

La primera vegada que vaig estar al Santa Mònica era el dia 10 en el primer showcase, que feia Mazoni quan només tenia 2 cançons fetes i la curiositat per escoltar-les totes, avui em matava. Mentre anàvem fins al Santa Mònica, no podia deixar de pensar en la pressió que devia haver suportat durant 31 dies i en els nervis que havia d’estar passant, doncs ni de bon tros hauria compost al teu ritme, però en Jaume, ja havia tingut experiències extremes que podríem considerar extremes, per exemple fa 5 anys, quan va fer 31 concerts en 31 dies… Sembla que el 31 li agrada molt.

Amb la Sala plena, la primera cançó que ens presenta és “Vol 714 Sidney”, feta per l’ukelele i és la cinquena que va compondre cap al dia 21, inspirada en una de les propostes que li van fer arribar per facebook i seguidament, “Sempre que te’n vas a l’Índia”, la quarta cançó, feta amb la màxima quantitat de temes que li van suggerir per Facebook, i pensada per guitarra elèctrica.

Seguidament sona “Som exponencials”, la segona cançó que va fer, que ja coneixíem del showcase del dia 10, i en la que va utilitzar la celleta i que canviar l’afinació per fer-la sonar més encara com una guitarra acústica, i que va compondre inspirant-se, per part de la cançó, en l’Exposició de “Cabo San Roque”.

La següent cançó que ens presenta, l’ha a titulat “Desig imbecil” i és la tercera cançó que ha fet pensant en el baix. Segons ens diu, considera com clau doncs  va fer-la després d’encallar-se i no aconseguir escriure res que consideres bo i, finalment, va sorgir inspirant-se en música de Nirvana, ajuntant una paraula bona i una dolenta.
Ara ens canta la primeracançó que fa fer pensant en el piano, un piano que ja hi era al Media Quiosc (l’espai on ha fet la residència) quan ell va arribar, que ha titulat “Quan temps fa que no plores i que està inspirada en una bufanda que va perdre una noia i que li ha fet pensar en què les coses, potser no es perden tan casualment.
Tot seguit, arriba el moment de “Tenista Adonista”, la seva primera cançó que parla de sexe i la sisenad’aquesta estada, que ha fet amb una música base, extreta dels sorolls de l’Exposició de “Cabo San Roque”, amb una seqüencia de sons de 35 minuts que es repeteix per donar forma a la cançó.
Finalment, l’última cançó que ens presenta és “Somnis”, què és la sisena i que l’ha compost per l’harmonium que li ha portat en Guillamino i que parla dels somnis, doncs el so de l’instrument és el que li recorda i, per la que va anar fins a l’estació de Drassanes, amb uns papers i, a sobre de 5 ratlles que li cordava un pentagrama, va deixar caure els papers i són les notes que ha fet servir. La part més divertida ha estat quan en Jaume ens vol ensenyar quines notes van decidir els papers i un bebè ha començat a plorar i ens ha dit que “és la millor crítica que mai li havien fet”.

Com a final, el concert i l’explicació de l’estada, en Jaume ens ha regalat dues cançons. La primera de Sacrifiqueu la princesa (Bankrobber) “Purgatori”, que decideix fer a piano doncs és un instrument amb què mai l’ha tocat i que no sap si tindrà gaires ocasions més per fer-la així, i la segona, “El riu” de Si els dits fossin xilòfons (Bankrobber).

Deixa un comentari

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »