21/01/2017 Falcon & Firkin: Sopant a l’abadia de les notes

Fa unes setmanes que estic ficada en una gran festa de missatges que arriben de diferents parts de Catalunya. Les paraules que contenen es vesteixen de melodies i m’estan permetent descobrir diferents estils i molts grups. El somni de qualsevol melòman! El millor de tot és quan, sense pensar-m’ho, decideixo apropar-me fins a un nou concert i conèixer a les persones i això va passar, aquest dissabte, amb en Jordi López, el cantant i guitarra dels Falcon & Firkin. El concert estava programat a L’Abadia del Pont Vell. Un restaurant situat a la mateixa l’entrada del poble de Sant Fruitós del Bages, al costat del Monestir de Sant Benet, ubicat a una antiga església, i l’excursió fins allà, en mig del fred, va valdre la pena.

El local té un menjadorinterior i una terrassa coberta força bé adequada, amb estufes prou potents, per l’hivern. Quan vàrem arribar, vam poder saludar i parlar un moment amb en Jordi, una persona que deixa entreveure les ganes per tirar el grup endavant, que ja compta amb 6 discos a la seva esquena com aval. Encara sopaven, acompanyats per la dona d’en Jordi i el seu fill petit, i nosaltres, també vàrem tenir-ne temps de situar-nos estratègicament i fer un most tranquil·lament.

Mentre el petit d’en Jordi fa de reporter, supervisat per la seva mare, els temes van  escampant-se a la sala per tornant càlida la freda nit i fora cada vegada bufa més el vent: “Des del Balcó”, del disc Sessions (Nat Team Media), “Voldria”, de l’àlbum Moments Chill Out (Nat Team Media), “Respira”, “Podrem tocar el cel”, “Quan fa que no veus la llum?”, i, com a tancament del concert “Cridem la llibertat”, totes de l’àlbum Sessions(Nat Team Media.

Segurament el moment més emotiu ha estat quan Jordi ha explicat que el tema “Voldria”, de l’àlbum Moments Chill Out (Nat Team Media), estava dedicat i compost pel Sergi, un amic mort en accident de cotxe però per a mi, sense dubtes a estat quan en Jordi ens ha sorprès agraint-nos, en ple directe, la nostra assistència. Realment, qui havia de donar-les gràcies era jo, per la seva gentilesa informant-nos de la nova web i del concert, per la seva amabilitat dedicant-nos part del seu temps abans i desprès del concert, per la seva calidesa presentant-nos als altres 2 companys i a la seva família i, per descomptat, per la seva música que si en un entorn com aquest sonava prou bé, en un escenari amb tota la banda, més mitjans i altaveus, estic segura que seria perfecte.

N’estic segura que ens tornarem a veure i espero que sigui molt aviat. Encara heu de signar-me el disc! 😁