Com he arribat a escriure sobre una recerca de finançament quan, fins ara, només escric cròniques, publico algunes notícies i faig algunes ressenyes, sempre sobre projectes que em criden l’atenció?
Doncs, perquè en Gerard Sesé està a la recerca de finançament per a publicar el seu proper CD i, hores d’ara, quan li resten 22 dies per tancar-lo, ha aconseguit un 46%, però li cal una bona empenta encara.
A més a més, la meva atracció per la música, no és novetat igual que tampoc ho és l’atracció que sento pels músics i grups que interactuen amb els seus seguidors i amb la gent que es mou a les xarxes.
Segur que molts de vosaltres també us fixeu més en qui es mou a les xarxes i qui us respon. És per això que, quan veig un nou seguidor, miro el seu perfil i, si ets un d’ells, sabràs que no sempre segueixo a tothom, si no a aquells qui el seu perfil em crida per algun motiu.
Principalment, si són músics, és perquè els he escoltat i m’agraden lo suficient, per a voler estar al dia del que fan i intentar quadrar dates per escriure sobre ells. Aquesta és la meva manera d’apropar-me, doncs, amb lo tallada que sóc amb aixó de la música, no sempre aconsegueixo marxar havent dit “hola” almenys i també ha estat així en aquest cas.
A sobre, llegint la seva bio i llegint la descripció del seu projecte al Totsuma, em va semblar força descarat i molt clar: Sincerament, és clar que no em faré d’or (qui sap!) però almenys, per una vegada, m’agradaria no perdre-hi massa.
Així, és com em vaig fixar en Gerard Sesé. Hores d’ara no sé qui va seguir a qui primer, la veritat, però si sé que la primera cançó que vaig escoltar és “Vull tornar a sentir” i si aquest post serveix perquè algun de vosaltres hi col·labori… He aconseguit el que cercava.