13/11/2014 Ian Sala: Un autodidacta, que ens apropa el seu Folk-Country
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
nov.
14
13/11/2014 Ian Sala: Un autodidacta, que ens apropa el seu Folk-Country
Aquest dijous el concert de petit format, dins del Cicle Hivernacle, que el Bar Metrònom de l’espai La Bàscula, en trobàvem a en Ian Sala, un jove rosinc, que ja no deixa indie-ferent a ningú i que presentava les cançons del seu disc EP Debut.Obria concert amb “Les 4 fustes”, tocant la guitarra i una de les harmòniques que li acompanyaven i escoltàvem una sua veu que a poc a poc prenia més i més força i que ja no desapareixeria en tot el concert.
Tot seguit, ja deixava veure el seu humor quan, com introducció a “Les Calcetes Ortopèdiques”, ens explicava que el peculiar títol era fruit del repte entre ell i el públic d’una de les seves actuacions o quan , a continuació, n’explicava la següent anècdota com a introducció a “El Senyor del Barret Blau”.
La versió de “Suzzane” de Leonar Cohen, l’escoltàvem tunejada especialment per l’event i així apareixia la Mare de Déu del Port i La Bascula, donava pas a les cançons més personals “1001 vides”, una cançó dedicada al seu avi, i “Família de Can Brigola” inspirada en els dinars amb la seva família.
De seguida tornava a aparèixer el caràcter divertit i juganer d’en Ian, avisant que la següent cançó amb ell li agradava molt però que a la resta o agradava molt o no agradava gens. Es tractava d’una versió de “It’s Alright Ma” de Bod Dylan en la que va acabar lligant “El Gegant del Pi” o… de La Bascula (que és com ho va cantar) i “La lluna, La Pruna”, fent-li una picada d’ullet als nens que hi havia.
Seguidament “L’home de Les Pedres”, “Els Macarrons de La Iaia” i “Esquena Geperut”. I, posant punt final al concert, el monòleg en proves “Spaglianova” que feia sortir a tothom a un somriure a la cara i amb ganes de trobar novament a aquest jove cantautor.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
