24/10/2014 Anna Roig: Deixa sense paraules Viladecans
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
oct.
25
24/10/2014 Anna Roig: Deixa sense paraules Viladecans
Ens esperava un escenari amb una tènue llum, ple de línies discontinues, fletxes… De cop, les llums es van. Els acords de la cançó que dona títol al disc, “Un pas i neu i un pas”, sonaven tancar i els components del grup es situaven al centre mentre la tènue il·luminació tornava i deixava veure’ls quasi al mig de les escenari amb l’Anna situada al centre, descalça. Tot seguit, tots ocupaven el seu lloc i l’Anna cantava des del centre. En acabar, mentre tot es tornava novament fosc, una llanterna que duia l’Anna, il·luminava el terra.
Sense quasi adonar-nos , sonava “Gare de Metz” i tot seguit “Que bé, Ser aquí”. A continuació, “Trois fois rien”, mentre l’Anna feia equilibris en una imaginaria corda, i els focus es tornaven blaus per acompanyar a “Com el mar” on l’Anna deixava suelto el seu cabell i per acabar la cançó, a les fosques junt a la bateria. De cop, la llanterna de l’Anna, il·luminava al bateria que, com un autòmat, repetia les paraules l’Anna, tornava al centre de l’escenari, per cantar agenollada “Em creuràs”.
Des de darrera dels músic, cantava “Ja mai més” i “Je rêve de toi”. En “Tocar fusta i menjar ferro” veiem a l’Anna jugant i tirant unes baquetes al terra, tocant els platets de la bateria. De cop, l’Anna feia parar els aplaudiments del públic, per assentar-se al terra, amb un dels guitarristes i cantar “Le portraît de d’importe qui” i “Petons entre camions”, del seu anterior àlbum Bigoti Vermell, amb el violoncel i tot el grup assegut al terra, excepte per les guitarres i el propi violoncel.
Seguidament “Je t’aime” de l’àlbum Anna Roig i l’ombre de ton chien, “Vendeuse de rires” del seu anterior àlbum Bigoti Vermell, “Jo voldria saber si els ocells”, tornant a l’àlbum Un pas i neu i un pas, “La vedette del teu cap” de l’àlbum Bigoti Vermell i “Février” cançó que havia de tancar el concert.
Com a final 4 cançons més: “La senyora tímida” i “Bigoti Vermell” de l’àlbum Bigoti Vermell, “Digue’m que m’estimes”, una versió de la cançó original dels Pets, i com a final d’un concert quasi sense pauses, “Així és la vida”.
A la sortida un tast pels assistents de vins amb DO Penedès, que patrocina la gira del disc de la cantant de Sant Sadurní d’Anoia.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
