28/03/2015 9son : Fan un GrandÍSSIM concert a l’Apolo

Avui, dissabte, a la Sala-1 de l’Apolo està 9son en concert, que tot i portar ja 5 anys, presenten el seu 2on treball #Íssim (Disc Medi) i estem segurs que trobaran un moment per recordar l’anterior. La cua que hi ha al carrer és tan gran que la gent en passar es sorprèn i pregunta per què és. De fet, la sala, amb una capacitat de 1.255 localitats, està plena així que quan per fi arribem dintre, trobem una sala sorollosa, on la gent parla animadament fent temps, i que no deixa d’emplenar-se. Poc més de les 21:30, les màquines de fum comencen a funcionar i la sala es converteix en una olla exprés. 15 min més tard, comença la festa!

Arriba el moment, sense deixar la festa i l’energia, de les cançons amb missatge. La primera cançó la dediquen a tota la gent que els ha seguit sempre i així comença a sonar “Corason” i seguidament “Somni d’estiu“, ambdues del primer treball Obert (Disc Medi). Tot seguit i del mateix disc, “M’exalta el nou“ i l’aclamada “Enxaneta“, un tema que dediquen a la cultura castellera, a tots els castellers que estan aquí i als que no hi són. Mentre la cançó sona, alguns Gausacs (Castellers de Sant Cugat) aixequen un pilar de 3 al mig de la sala “que no en cap res més”, tal com ens deia en Biel, el cap de colla dels Gausacs, abans de començar la festa.

Tot seguit, tornen a #Íssimde la mà de “La lletra“, un homenatge al poeta Joan Pau Giner, que dóna pas a un “medley” entre  “A pedir su mano“, amb un breu però intens solo de bateria,  i “La bilirubina“, ambdues de Juan Luis Guerra. Per continuar han triat  “Et regalo“, seguida de “Celebration” i “Jugar a ser niños“. A l’escenari, tot el grup segueix sense perdre ni un xic de ritme ni d’energia i no pararen de ballar ni un segon, contagiant a tothom.

En Marc Menéndez (veu i guitarra) aprofita per explicar-nos que #Íssim és un títol que tenen els 9son i que costa molt de guanyar però que tothom que està avui aquí ja pot dir que és un #Íssim, i el seu mini discurs i les aclamacions dels assistents serveix d’introducció a “Per si de cas“, una cançó més tranquil·la, i “L’informàtic“, que fan acompanyat pel quartet de corda Aupa Quartet.

Tot seguit, ens anuncien que és el moment de posar-se tendres i aprofiten per fer promoció d’una iniciativa que s’està fent perquè la rumba sigui reconeguda Patrimoni Cultural per la Unesco, i que serveix com a introducció per un popurri de rumbes molt conegudes: “Birra”, “El muerto vivo”, “Colorets”, “Marcha”, “Bamboleo”.

A continuació, sonen “Crit entròpic“ i “Avui tot està per fer“, d’ Obert (Disc Medi), que acaba amb en Joan Palà (percussió) llençant-se al públic, i el punt final l’intenten posar amb “De sol a sol“, també inclosa en Obert (Disc Medi), una cançó que habitualment fan amb Txarango, després de la que marxen de l’escenari, encara que no semblen gaire convençuts, la veritat.

Ni les llums de la sala, que s’apaguen uns minuts, aconsegueixen frenar els xiulets i les protestes del públic, que criden reclamant més! Primer apareixen els vents, després el teclat, tot seguit el baix i, a la carrera, entren les Cantabile, un dels cors finalistes de la darrera edició del concurs Oh Happy Day, i tots plegats canten “Wopepopiero“, una cançó que sembla l’himne de la festa i potser el moment més festiu de la nit.

Seguidament, ens recorden que justament avui fa 5 anys i 1 dia que van fer el seu primer concert i asseguts, repartits pel terra de l’escenari i la tarima on està situada la bateria, ens canten “Lliure“, una cançó que ens remarquen sembla molt adequada als temps que vivim perquè ens estan retallant els nostres drets i les nostres llibertats.

Com a final definitiu sóna “Vacances“ que va tancar un concert ple de cançons i coreografies que començaven a dalt l’escenari i es contagiaven a baix a pista i que va deixar a tothom ple  d’energia i bon rotllo i, per què no reconèixer-lo? Amb ganes de més.